Montserrat Carulla: Iaia!

Han passat més de quinze anys, però encara conservo dins del meu cap les imatges de la magistral interpretació de la Carulla a "La reina de la bellesa de Leenane". En aquell moment, jo encara era un adolescent i em faltava moltíssim per aprendre de les arts escèniques (i haig de dir que quan més aprenc, més conscient sóc de que menys en sé), pero la gran Carulla em va captivar amb la seva poderosa actuació i vaig tenir el privilegi d'assistir a una classe magistral de teatre, que d'alguna forma o un altre em marcaria. Ara, aquella Dama del teatre català s'acomiada dels escenaris i la meva presència a la platea era obligatòria, ja sigui per gaudir per últim cop d'ella com per donar-li les gràcies per tot el que m'ha ofert.

Aquesta "Iaia!" és una comèdia amb tocs dramàtics àgil i entretinguda. Potser peca de previsible, però se li perdona per les seves bones intencions i pels bons sentiments que transmet, els quals aconsegueixen que l'espectador passi una bona estona a la seva butaca. Per la seva banda, les interpretacions són destacables i els actors carreguen amb el pes de l'obra d'una forma eficient. Com era d'esperar, la Carulla borda el seu personatge i el seu net a la vida real li fa una replica de la qual es pot sentir ben orgullosa, sense menystenir l'irritant personatge que interpreta la Vicky Luengo, reflex d'una edat en que no sap què es vol ni cap a on anar, malgrat tenir molts coneixements, però en els que manquen una falta d'experiència que proporciona el pas del temps. Així doncs, ens trobem amb un espectacle sense grans pretensions que convencerà i farà passar una estona agradable al públic majoritari, servint alhora per acomiadar-se escènicament d'aquesta Dama del teatre. Gràcies senyora Carulla!

 

Amb més de 50 anys de carrera professional a l’esquena, Montserrat Carulla ha escollit acomiadar-se dels escenaris on tantes emocions ha viscut i propiciat amb una proposta feta en família. Iaia és una obra escrita i dirigida per Roger Peña, el seu fill, amb un paper fet a mida per a ella i un altre pel seu nét, l’actor Aleix Peña. El més cuidat de l’espectacle, certament, és el personatge de Carulla, molt proper als rols del teatre i la televisió que l’han fet tan popular i estimada. L’actriu llueix el seu carisma i la seva tendresa amb comoditat en aquesta comèdia que, en termes generals, en realitat, resulta força fallida. Perquè, més enllà del necessari i merescut homenatge a aquesta dama de l’escena, la història no és més que una amalgama d’idees, la majoria a mig camí dels seus propòsits. Així, ni aconsegueix ser del tot còmica, ni tràgica, ni profunda, ni romàntica. En aquest sentit, Carulla està molt per sobre del producte. Malauradament, s’ha optat per donar el protagonisme a la jove (i no prou interessant) parella on, a més, la noia (actualment, Katia Klein) és especialment irritant. No obstant això, la complicitat entre àvia i nét és molt tendre i transmet la versemblança que, en molts moments, li manca al text, més entregat als secrets i traumes del xicot que no pas en estructurar el drama. Per sort, el muntatge també conté alguns moments graciosos, dolços i, fins i tot, màgics, on la Carulla veritablement brilla com ella sap i com sempre serà recordada.