Roberto Romei s’incorpora com a codirector artístic del Tantarantana, que aquesta temporada aposta per programar companyies i n’incorpora 5 en residència.
L’Àtic 22 -l’espai que el Tantarantana destina a l’exhibició de noves propostes de creació- i la seva programació han motivat una reflexió i canvis a tot el teatre, assegura Júlio Álvarez, director artístic del teatre. El primer, la incorporació de Roberto Romei com a codirector artístic del teatre i la segona, l’ampliació de l’escenari de la sala “de tota la vida” (ara Baixos 22) per apropar-lo al públic i “eliminar la sensació de llunyania”. La primera proposta de canvi que ha aportat Romei és la de treballar amb les companyies, “un dels principals motors del teatre a Barcelona” que, a més, “estan provocant un relleu generacional i un canvi en la manera de pensar i produir el teatre”. La voluntat és d’apropar la sala a les companyes, que no la vegin “com un lloc on vendre el seu producte” sinó que sentin “que el teatre és part de la creació”. És per això que, a més, cinc companyies faran una residència de tres anys al teatre “amb una total carta blanca i tot el recolzament de la sala”, explica. Aquestes companyies són Projecte Nisu, Teatro de Cerca, Arsenic Art Studio, Infants Terribles! i La Calòrica.
Aquestes companyies treballaran de forma conjunta en residència per desenvolupar cinc espectacles de nova creació que formaran part d’El Cicló, el cicle de companyies independents de Barcelona. Un projecte que s’iniciarà el mes de febrer i que neix amb la voluntat de donar suport “als col·lectius teatrals que treballen de forma independent i autogestionada i de crear un espai de diàleg”.
El primer espectacle serà Teenage Dream del Projecte NISU, que pretén endinsar-se al món de l’adolescència amb un llenguatge tret de la cultura televisiva o de revistes, però distorsionat amb la voluntat de “posar en qüestió els models que ens arriben” i alhora entendre la seva vivència actual, explica Nicolas Chevallier. Teatro de Cerca hi serà per partida doble amb Exprés, una història que es converteix la por en desesperació, i Camargate, la recreació teatral de la conversa entre la líder del Partit Popular, Alícia Sánchez Camacho, i Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrussola.
La Calòrica teatralitza, ni més ni menys, que un text antropològic de l’activista David Graeber, impulsor del moviment Occupy Wall Street, Sobre el fenòmen de les feines de merda. “Hem fet una col·lecció de vivències de feines de merda de la gent del nostre voltant i n’hem trobat moltes, entenent feina de merda com aquella que no hauria d’existir, que et fan vergonya i que detestes tant que no vols ni fer-les bé”, expliquen. Arsenic Produccions, per la seva banda, opta per explorar temes com la memòria versus l’oblit, la distòpia versus la utopia o la prostitució com a propietat privada des d’una òptica contemporània amb Souvenir.
Al cicle s’hi afegirà Utilitat programada de La Hydra, una proposta d’un format molt televisiu, similar a una sticom, que ens mostrarà “cinc cadells de superherois, fills il·legítims de personatges de còmic com Cat Woman i Hulk, que viuen en un pis tipus Friends”. Un text de Marc Rosich que ens parla “d’una societat que marca la caducitat dels seus productes i els aparta del món quan encara els queden molts anys de vida útil”. I també el taller Tanta Jove, que pretén incidir en la vida comunitària del barri unint en un mateix projecte joves de 12 i 13 anys i gent gran del barri, des dels 50 als 80 anys.
MÉS COMPANYIES
La resta de la programació també estarà farcida de companyies que, tot i no ser residents, “han merescut la nostra confiança”, explica Romei. La primera serà la Companyia Ignífuga amb Fam oculta, versió d’un text del dramaturg holandès Peer Wittenbols que reflexiona sobre la vellesa i l’honestedat personal. El seu director, Pau Macià, explica que el text és “molt important”, però hi ha prou marge per filtrar-lo amb la seva visió de la joventut, com han fet amb La norma de l’extinció, que ha gaudit d’un gran èxit de públic i crítica al Círcol Maldà. “Hem fet una proposta estètica amb gran importància de la part visual i sonora”, afegeix, “presentant el text de manera que no sigui fosc ni pessimista” tot i que parla d’un heroi envellit i una relació de dependència molt clara.
Parking Shakespeare, coneguts per les seves obres al Parc de l’Estació del Nord, representaran per primer cop una obra a la italiana, Eduard II, on es pregunten si “hi ha algú que governi pel bé comú enlloc de fer-ho pel simple afany de poder”. La Pulpe Teatro, que aposta per un teatre compromès amb la societat i la comunitat, “amb moltes profunditats i capes”, presentarà Absentée, una obra que parla dels nexes entre humans i dels sentiments que mouen la família. L’obra està protagonitzada per dos germans, que mantenen una relació “d’odi i estima per parts iguals”, expliquen. Després de Nadal arribarà GL Producciones amb Cena con amigos, un text dedicat al món de la parella de Donald Margulies que va rebre el Premi Pullitzer l’any 2000.
TEATRE PER A TOTS ELS PÚBLICS
El Tantarantana manté l’aposta pel teatre per a tots els públics i programa fins a 12 espectacles. Un d’aquests serà l’estrena d’Infants Terribles, de la companyia resident amb el mateix nom, pota infantil de La Casa Real. Una companyia que assegura que vol apel·lar “a la creativitat dels infants i defensar la seva intel·ligència” i que “posa en valor el procés de creació i tota la gent que hi participa, en comptes de destacar només el resultat”. I és que serà el públic qui escriurà l’obra i, per tant, el que passarà dalt l’escenari cada dia, acompanyat de quatre Súper Manobres De Les Obres.
El Teatre Animal hi portarà els seus dibuixos animats de Com gat i gos i també arribaran contes clàssics, alguns reversionats, com Els tres porquets, Les aventures de Gepeto i Pinotxo o el Vestit nou de la Caputxeta amb botes.
PROJECTES INNOVADORS A L’ÀTIC 22
“L’Àtic 22, a més de sala d’assaig, es continuarà reservant a projectes innovadors, a la investigació i també com a espai de prova de les produccions, si els creadors ho creuen necessari”, expliquen. Acollirà projectes originals i participatius com Assajar és de covards, on els creadors presenten davant del públic un espectacle creat el mateix dia i on, al final, el públic pot intervenir el la lectura d’algun dels papers, o Los actores también pelean, que sotmet l’actuació de dos actors a la votació del públic. I també propostes com l’ADNI, 2a Mostra de la Nova Dramatúrgia Iberoamericana.
Text: Mercè Rubià
