T’agrada el teatre i voldries saber-ne més? Ets un cul inquiet i t’apuntes a tot? Xerres pels descosits quan surts d’una obra? La tardor és un bon moment per viure la teva passió: tornen els Tallers de l’espectador d’Agost Produccions!
“Ha estat un intensiu de teatre contemporani!”, exclamava un dels espectadors, mentre feia un glop. Era un matí d’estiu, gairebé migdia i gairebé d’agost, i asseguts sota l’ombra dels arbres dels jardins del Teatre Grec, un grup d’amants del teatre compartia opinions fent un vermut. “Amb els meus 85 anys, fent tantes coses…!” reia un altre. “És que ha estat intensiu, però amb coherència”, concloïa un tercer. Després de quatre setmanes intenses de converses amb creadors, anàlisis teatrals, col·loquis i molt, molt, teatre, seguint el Festival Grec, els protagonistes eren ells.
Un grup heterogeni format per espectadors de totes les edats, i organitzadors dels tallers i el festival, intercanviava opinions i sensacions sobre les sis sessions viscudes: alguns s’havien quedat amb ganes de fer més coses, “anar a més teatres”, d’altres somiaven amb una ruta teatral per Europa, i un grapat coincidia amb que el format Història d’un espectador –xerrades on un espectador compartia les seves vivències en torn el teatre– els semblava “un valor afegit, un terreny molt interessant per explorar. I això no es fa enlloc més!”, asseguraven.
Com en totes les sessions, en Ramon Simó, el director del Grec, feia un dels seus petits discursos –que bé podrien ser considerats com una mini-masterclass–, centrant l’atenció: “Com més en saps, menys t’avorreixes! La primera vegada que vas al teatre no entens res, i hi ha coses que si no te les han explicat, no les veus. Però com més n’aprens, en més coses et fixes. Potser la trama no t’atrau però dius ‘Mira, quins llums!’ –compartia, proper–. I a vegades surts i penses: “No sé si he entès l’obra…!”, però sí que ho has entès! Has entès el que tu havies d’entendre”. I els tallers havien començat, justament, amb aquesta defensa del teatre com una experiència individual, de l’Art com quelcom que depèn de la mirada, i la mirada com una cosa que, tot i poder entrenar-se i enriquir-se, ha de ser pròpia.
La filosofa Marina Garcés inaugurava la primera sessió el 30 de juny, a l’Antic Teatre, plantejant dos conceptes oposats: l’espectador voyeur, un receptor inactiu, i l’espectador compromès, “amb una relació implícita amb el món”. “Com podem, com a espectadors, relacionar-nos en la distància amb allò que veiem?”, reflexionava, a l’inici. “Què esperem, quan anem al teatre?”
“La figura de l’espectador sovint s’utilitza com un número omplesales –deliberava la Marina–, com una quantitat de butaques que legitimen o deslegitimen una temporada amb la seva presència o la seva absència”. Sobre aquesta “figura incòmoda”, i la seva acció o passivitat, tractava el text que centrava aquesta primera sessió, L’espectador emancipat de Jacques Rancière.
Rànciere, en paraules de la Marina, ens explica com relacionar-nos amb el teatre per tal de donar un valor al fet teatral, per entendre el públic com una intel·ligència col·lectiva que es legitima en totes les ments, diferents, i no com uns números plans. Per començar, explicava la Marina, hem de deixar de banda la idea de la distància com quelcom “instrumentalitzador”, no abolir-la, i entendre-la com a “necessària en tot acte comunicatiu”. El que sí que hem de destruir és la concepció dels espectadors com un tot.
“El poder comú dels espectadors no resideix a la seva qualitat de membre d’un cos col·lectiu (…). És el poder que té cada un o cada una de traduir a la seva manera el que ell o ella percep, de lligar-ho a l’aventura intel·lectual singular que el fa semblant a qualsevol altre en la mesura en que aquesta aventura no s’assembla a ninguna altra. Aquest poder comú de la igualtat d’intel·ligències vincula als individus, els fa intercanviar aventures intel·lectuals, en la mesura en què els manté separats els uns dels altres, igualment capaços d’utilitzar el poder de tots per traçar els seus propis camins”, concloïa Rancière a L’espectador emancipat.
I en aquella última sessió es reunien als jardins del Teatre Grec, entre freixes i xiprers, un grup d’intel·ligències iguals, d’experiències diferents, i de veus que s’alçaven per sobre de Barcelona i que coincidien en què, després de veure una bona obra, “anar al bar és ideal!”.
Si t’agradaria viure-ho, no cal que esperis a l’estiu: els Tallers de Tardor d’Agost Produccions faran que no vulguis hivernar si no és dins un teatre!
– Taller d’espectadors del Mercat de les Flors. Del 17 d’octubre de 2014 al 9 de maig de 2015. (INSCRIU’TE AQUÍ)
Assistirem a 8 espectacles, visitarem espais de creació, conversarem amb creadors, assistirem a conferències i participarem en sessions prèvies a les obres programades. És recomanable completar aquestes activitats amb algun dels tallers de moviment que es realitzaran amb joves coreògrafs que formen part d’aquesta temporada.
– Taller d’espectadors de Temporada Alta 2014: els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2014 (PROPERAMENT)
– Escola de l’Espectador de La Seca 9a edició: Nous polsos teatrals de Barcelona (II). Entre els dies 14-15 i 28-29 de novembre de 2014 (PROPERAMENT)
Text i fotografies: Neus Riba
