Adrià Ardila

El decorat de l’interior d’una casa amb moltes portes, un telèfon que sona i l’entrada triomfal de Lloll Bertran a escena. Així ens conviden a endinsar-nos al món de bogeria de “Pel davant i pel darrera”. Una companyia de teatre amateur es troba enmig del darrer assaig abans de l’estrena de la seva obra, amb la qual marxaran de gira per Espanya. Però tot i que estan amb l’aigua al coll, treballant a contrarrellotge, les coses no paren de sortir malament. Durant tot el primer acte ens presenten les dues cares de la mateixa moneda, els personatges del vodevil cutre i els actors que els interpreten, aquest joc de teatre dins del teatre que tant ens agrada. Comprenem com funcionen […]

Tres dones a escena. Tres cubs blancs. Unes patilles i algun objecte sorpresa. No és tot el que ens ofereixen ELLES, tenen molt més. Però s’ha de començar per alguna banda. I així ens reben al teatre, uns homes molt i molt masculins que necessiten compartir el seu excedent de testosterona amb tothom. Em resultaria familiar si no fos perquè aquí m’ho puc prendre amb humor i riure. Amb les seves taules ens reben en aquest petit Cabaret que han creat al Almeria Teatre per a oferir-nos una llista gairebé inacabable d’allò que defineix als nois i mascles de raça pura. Qui ho havia de dir, la quantitat d’adjectius que tenim per a definir els homes i tot allò que […]

Acostumem a predre la noció del temps quan difuminem el seu propi significat, quan no el valorem com el que és i ens perdem en algun món llunyà i remot de la nostra ment, quan imaginem i vivim la realitat moment a moment, absorts en ella mateixa. És difícil oblidar com passa el temps. Avui dia sembla impossible. Però l’equip de Projecte Ingenu tenen coses a dir-nos. O més aviat coses per mostrar-nos. Comença la representació i, lentament, com cuinat a “foc lent”, el temps es consumeix i s’esvaeix, viatjem a un món de clarobscurs, un lloc humit. Una mena d’infern ple de tantes figures, símbols, metàfores i imatges poètiques que el temps ja no és temps. Un estany que […]

A veces parece que tengamos la necesidad de relacionar el hecho de ir al teatro con esperar encontrarnos con una cantidad ingente de personas en el escenario, o con una escenografía descomunal o con una iluminación digna de un concierto multitudinario. El teatro nos parece todo purpurina y formas bonitas. Pero es mucho más. Es imaginación. Es empatía. Es catarsis. Lo que Alejandra Jiménez-Cascón, Montse Bonet, y todo el equipo de “Blanca Desvelada” han hecho aquí es magia. Cómo con tan pocos recursos en escena han conseguido tanto todavía me lo pregunto al día siguiente. Una sola actriz dando vida a más 10 de personajes: voz, corporalidad, sentimiento y entrañas; Alejandra nos sugestiona, nos embruja y hace que juguemos con […]

El Somni d’una nit d’estiu té una mena d’imant màgic pels amants del Teatre, tant pels que s’hi dediquen com pels que hi van a gaudir-ne. És inevitable per tant trobar sempre alguna companyia o alguna producció amb aquest nom a alguna o altra banda. I per això sempre s’agraeixen versions del clàssic que ens expliquin coses diferents i sobretot de manera diferent. En la versió que ens ofereixen Els Pirates Teatre hi trobem tres móns, i tots ben esbojarrats: el de Teseu i Hipòlita i la resta d’enamorats que corren i viuen les seves dramàtiques peripècies; el d’una companyia d’actors passats de voltes que representaran una versió molt especial de Romeo i Julieta; i el del món màgic dels […]