Alba Cuenca Sánchez

Hay montajes que sirven para explicar historias, y hay otros que dan visibilidad a unos hechos. Aunque a prioiri no lo parezca, Cine está en el segundo grupo. Y es que esta no es la historia de un niño robado, sino una forma de divulgar los 300.000 robos humanos que se calcula que hubo en España durante la dictadura y, lo que es aún más alarmante, durante los primeros años de la democracia. Un tema del que poco se ha hablado y que tenemos más cercano de lo que nos parece. Basado en hechos reales, en este montaje se presenta un personaje que descubre que su adopción fue en realidad un robo y que decide emprender un viaje en busca […]

La idea és bona. I la tècnica millor. Però quan un text s’allarga massa, quan el ritme és extremadament lent i es volen abastar massa temes, el resultat acaba sent un muntatge desigual. Després de la mort del seu traductor i amic Robert Davreu, Wajdi Mouawad va decidir que no podia seguir amb la seva idea de muntar a l’ús les tragèdies completes de Sófocles. Després d’haver fet la trilogia Des femmes (LesTraquianes, Antígona i Electra) i el díptic Des héros (Àiax i Edip Rei) la següent en la seva llista era la història de Filoctetes, primer volum del díptic Des mourants (els moribunds). I llavors, ell mateix reescriu la història i es personifica en el protagonista emprenent un poètic […]

Respiro. La tensió que em tenia enganxada al seient del Grec s’ha acabat. Però l’obra continua. I m’adono del que ha fet que em relaxi: Calígula, o Pablo Derqui, ha sortit d’escena. Uns instants abans, la seva expressió irònica, superba, cínica i profundament infeliç era suficient per omplir l’escenari sencer amb la seva sola presència, tan absorbent com fascinant… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-de-caligula-con-pablo-derqui/

Per fi la segona kompanyía lliure ofereix un muntatge en condicions! Enèrgic, juvenil, amb força… Nit de reis no és el millor text de Shakespeare, i així i tot Pau Carrió li dóna tots els ingredients per convertir-ho en un èxit. Aprofitant la tendència a rejovenir les comèdies del bard que ja van seguir els Pirates amb aquesta mateixa obra, Carrió munta la seva pròpia versió del text, amb un llenguatge actualitzat i un major desenvolupament de les trames amoroses secundàries. A més, el director ofereix el seu propi muntatge amb una estètica molt particular… Llegeix la crítica completa aquí: www.masteatro.com/critica-nit-de-reis-de-pau-carrio/

Una obra que parla de la crisi del periodisme. Com a punt de partida, és interessant. Ara bé, quan la reflexió que ofereix el dramaturg i director Pau Miró no va més enllà, quan no denuncia males pràctiques concretes, quan es queda en discursos didàctics sobre “aquest, el nostre ofici”, l’obra acaba limitant-se a una història superficial, que frega el titular sense entrar al contingut de la notícia. Emma Vilarasau interpreta aquí una periodista freda i més aviat masculinitzada que acaba de ser despatxada després de més de 20 anys treballant en un diari. Amb un ego i una altivesa importants. Enmig del drama i la impotència, rep la visita d’una jove –interessant contrapunt el de Mar Ulldemolins, que comença […]