Aleix Bonet-Ragel

Joves incapaços de controlar els seus sentiments i els respectius pares es disputen la culpabilitat a quatre bandes, al Teatre Gaudí. Un thriller del qual en sabem el final només començar i que a poc a poc anem descobrint el perquè de tot plegat. A través d’un text que pots descobrir per on aniran els trets, es va desmantellant la trama d’aquesta obra ambientada a l’actualitat. Navegant per un mar on els prejudicis i els pensaments et poden jugar una mala passada, creus que els teus amics donarien la vida per tu. Personatges perseguits per una mala decisió, que intenten defensar-se utilitzant arguments en contra dels altres, remarquen la falta de confiança entre pares i fills que creuen que tenen […]

“Viaje al centro del sentido” comença al revés de les obres de teatre convencionals. I no, no es comença aplaudint. Tot és fosc, i seguirà fosc fins al final de la representació. Una forma de teatre que pot arribar a donar molt de joc sensorialment, ja que quan es perd un dels cinc sentits, el cos humà intensifica els restants. En aquest cas perdem la vista i es posen en alerta el tacte, l’olfacte i l’oïda per rebre qualsevol imput. La valoració de l’espectacle queda molt a l’aire i en consonància a la interpretació i els paratges que s’hagin imaginat en la ment de cada un, ja que depèn de la diapositiva mental que li vulguis inserir al moment de […]

Ambientat en un hipotètic apocalipsi ple de clans en contínua baralla on els seus úniques armes són els números de circ, «El circo de los horrores» planteja un nou espectacle, el quart de la seva carrera; després de «El circo de los horrores», «Cabaret Maldito» i «Manicomio», on ho posa tot sobre l’escenari, en un muntatge de grans dimensions, sense consideracions i amb una gran aposta per a l’espectacle. El públic disposat a patir per la dificultat de certs nombres, animar, cridar, aplaudir, riure i el que calgui des del primer moment, se situa com a víctimes d’un gran apocalipsi que comença amb un rap conscienciador de la mà d’unes imatges sobre el planeta Terra i la natura, en l’enorme […]

Dani Delacamara presenta un monòleg en què es riu de tot el que pot i més. Partint de la idea de l’assassinat del Rei Lleó, de la Gran Via de Madrid, Delacamara comença criticant els preus de les entrades de l’espectacle comparant-lo amb temes actuals ia partir d’aquí desenvolupa el seu do carismàtic per tenir el públic tota l’estona en alerta i rient ; usant el recurs de les preguntes retòriques que molts dels assistents responen sense que Dani Delacamara esperi la seva resposta. Abans de l’inici del monòleg l’actor avisa que pot haver-hi gent que se senti ofesa; gent de la Casa Reial, afins a Trump, espectadors de Gran Hermano / Dones, homes i viceversa … oferint així les […]

La companyia Ron Lalá es queda al Teatre Poliorama per tres úniques setmanes per demostrar el poder que té i ha tingut el teatre des que va néixer de la mà de la poesia. Amb la personificació de l’art que Aristòtil va defensar a la “Poètica”, Ron Lalá ens ofereix un recorregut per la història del teatre amb una classe magistral de metateatre, en el que es coneix com un teatricida. Amb els pilars característics de la companyia com són l’humor i la música en directe, l’escenari del Poliorama acull una trobada de tots els factors que poden configurar el teatre en estat pur: el text, la llum, els personatges, el so, els malvats i els protagonistes. La trama senzilla […]