Aleix Bonet-Ragel

Hi ha maneres i maneres d’explicar una història. El repte és fer-ho d’una manera diferent de la de sempre, captar l’atenció al públic i amb una actuació que sigui memorable. Això és el que fa “Paraíso perdido” dirigida per Andrés Lima, i més tractant-se de la trama més explicada de tota la història de la humanitat. Aquella història que ja saps el final. Aquella història que el text de “L’estel de Natzaret” ja explica, com molts altres textos. Però “Paraíso perdido” captiva i emociona, tant sentimental com audiovisualment. Veure com el teatre evoluciona i va un pas més enllà de la representació clàssica d’un text pot portar a una part del públic a sentir-lo lluny, però és llei de vida […]

La Biblioteca de Catalunya acull el text narratiu de Dostoievski de la mà d’Oriol Broggi i Andreu Benito. Un espai on sempre és un misteri saber quina disposició de grades i escenari et trobaràs. En aquest cas, una butaca sota una finestra serà suficient per ser el niu dramàtic on Andreu Benito es refugia durant tota l’obra. Amb pocs moviments marcats i un entreacte express, “Orgull” entra suaument per les orelles dels espectadors i van calant totes i cada una de les paraules que l’actor va defensant. El monòleg ens parla de l’abús de poder i com això afecta la relació sentimental entre dues persones. De com dues figures que comparteixen certs aspectes sentimentals del passat no encaixen en un […]

El Teatre Apolo aposta per posar a la cartellera teatral de la capital catalana una versió musical d’un clàssic que s’ha pogut veure en moltes televisions en els últims 20 anys. I no és el que us penseu, “Plats Bruts, el musical” haurà d’esperar. “Pretty Woman” aterra a Barcelona fins passat Nadal. La proposta encapçalada per Roger Berruezo i Cristina Llorente és visualment molt atractiva i té altres punts a destacar. Fer una adaptació musical d’un clàssic és arriscat, per la infinitat de tòpics (ben vistos per l’època) però que si s’analitzen ara, pequen de masclistes i classistes. El que es pot veure sobre l’escenari del Teatre Apolo, s’allunya d’aquests tòpics i soluciona molt bé les diferències de classes i […]

D’una notícia que va ser real, neix “Primavera de bèsties”. Una disputa de cinc opinions sobre si una escola ha de canviar l’última cançó del festival de primavera al ser considerada propaganda independentista. Això va passar a principis de l’any 2018 quan totes les proclames independentistes estaven més vives que mai, després del referèndum de l’1 d’octubre. Ara el Teatre Tantarantana acull la proposta creada per Miquel Mas Fiol (el jove mallorquí que serà el dramaturg resident del Tantarantana durant aquesta temporada), coproduïda pel Teatre Principal de Palma l’any 2020 i guanyadora el Premi de Teatre Pare Colom d’Inca. Tocarà seguir de ben a prop la companyia Ovnipresents, encarregada de posar veu i vida a “Primavera de bèsties. El muntatge […]

Com parlar d’un espectacle com aquest? Què dir? Surts de l’Akademia mut i amb ganes de dir-ho tot… La manera d’entrar dins l’espectacle és tan subtil i tan meticulosa que de cop et situes a Liverpool l’any 2019. I és que tot i que “EL” fet real va passar l’any 1993, la dramatúrgia de Gerard Guix construeix el relat a base de flashbacks molt ben marcats en el temps que no generen cap confusió al públic. Sense cap mena de dubte, la temporada del Teatre Akadèmia ha començat amb el llistó molt alt. Que “Dirrrty boys” estigui basada en una història real genera aquesta sensació de sentiments retrobats entre incredulitat (per l’edat dels nens i la fredor del cas) i […]