Aleix Bonet-Ragel

Trenta anys no es fan cada dia. I menys trenta anys dins del sector cultural català. El que va començar sent un programa de ràdio s’ha convertit en un tot-terreny creatiu. L’èxit de la temporada obre el magatzem de records i els enfila l’un rere l’altre, mantenint l’estil còmic tan característic de la productora. Enric Cambray (l’home que miris on miris veuràs el seu nom) i Israel Solà es treuen del barret de copa una peça que dramatúrgicament segueix les passes de The play that goes wrong i que serveix de bàlsam per aquests temps on costa tant treure a passejar la rialla. Disfressada de vodevil i construïda a base del bagatge i les anècdotes de cada personatge de la […]

L’Akademia ha estat la cuina d’aquest nou plat del panorama teatral barceloní. S’ha cuinat un gran entrant a vuit mans, inspirant-se en l’obra “L’home de la flor als llavis” de Luigi Pirandello. Tot i ser una recepta de diferents ingredients i amb un fil conductor establert, no s’ha perdut l’essència de l’autor italià. En totes les obres de Pirandello sempre hi regnava el dubte de l’existència de l’ésser humà, posant a una balança filosòfica els principis de l’antropocentrisme. En aquesta proposta es manté aquest late motiv per on els actors es mouen i teoritzen les seves actituds. El trident d’actors i els seus monòlegs naveguen entre les debilitats de cada personatge representat. Són soliloquis carregats d’ADN pirandelià, on els personatges […]

La Sala Beckett ens planta davant d’un cas de suïcidi juvenil, podríem pensar que no és gaire habitual trobar-se en situacions així, però, malauradament, és més normal del que pensem. De la mà d’Oriol Puig surt un text fruit de workshops i tallers de creació dins del projecte Welcome to Elusia. Una dramatúrgia excel·lent d’una obra que remou sentiments amagats amb bon ritme i subtilesa. La història del Sam, la manca d’acció de la gent que l’envolta i la mala praxi per la part corresponent posen en relleu la importància de tenir sempre present aquesta assignatura. Karaoke Elusia és un text intens, d’amistats i desavinences, que es queda a les portes del sensacionalisme amb un llenguatge planer, senzill i que […]

Hem viscut un 2020 ben dramàtic. Engeguem el televisor, fem refresh al feed de Twitter o mirem els post dels mitjans de comunicació a Instagram i ens trobem males notícies, desgràcies, laments, queixes i recriminacions. La pandèmia del Coronavirus ha marcat un abans i un després en les nostres vides. Però Guillem Estadella, com a bon visionari que és, ja va començar a cuinar “Quin Pollastre” a finals del 2019. S’ho veia a venir… Estadella es fa seu l’Evangeli de Joan, incita a deixar anar tots els “pollastres” més grans que hàgim fet i ens obre els ulls a riure’s d’un mateix i que la vida pot ser molt més fàcil. La Sala Barts s’omple de riures des del primer […]

Les figures femenines sempre han estat representatives en la religió catòlica. Però a la vegada sempre submises i dependents dels homes. Deixant de banda que cap paper important de l’església està en mans d’una dona. Marta Aran, en una nova masterclass de dramatúrgia, ens demostra la facilitat de vincular dos mons que aparentment són diferents, però que tenen massa en comú. La vida d’un monestir i la relació tòxica entre dues persones. Precisament aquesta relació ja s’interpreta freda des del primer minut on el sopar entre els dos es fa en una taula llarga simbolitzant les distàncies que els separen, allunyant-se de la intimitat i la proximitat. Aran centra l’acció en el poder de les dones i la resiliència de […]