Andrea Garriga

Molts de nosaltres vam veure ja la coneguda pel·lícula dirigida per Juan Antonio Bayona, i és que no és estrany que l’homònima novel·la de Patrick Ness segueixi transformant-se arribant a diferents públics a través de diversos formats. En aquesta ocasió de la mà de LaJoven companyia, que ha sabut captar perfectament l’essència d’aquest text sanador i revelador. No és fàcil escenificar una cosa tan abstracta com el monstre que ronda el protagonista, però han sabut fer-ho de manera encertada. La peça és molt amena i dinàmica i tot l’elenc està compromès i ben engranat. Confesso que vaig plorar com una descosida, no m’hauria d’haver posat rímel, en sortir semblava un ós panda, encara que vaig descobrir que la majoria estàvem […]

Només puc dir: quina meravella de muntatge! Sóc fan de Dionísia, (el déu del vi, la diversió i el teatre) que arriba a escena vestit de dona per liderar un grup de senyores que troben la manera de desfogar les penes en un bingo il·legal. Ana López Segovia —que també és la dramaturga de l?obra— està fantàstica en aquest personatge, però també ho estan tots els seus companys: Alejandra López, Teresa Quintero, Rocío Segovia, José Troncoso —que a més dirigeix ​​la peça amb molt d?encert— i el «poli dolent» Fernando Cueto. L’elenc comença la funció amb l’energia al 100% i l’acaba al 200%, amb un ritme impecable i una escolta i compenetració entre ells meravellosa, amb el poder de captar […]

Hay quien piensa que los proyectos y los personajes te eligen. No sé qué pensará sobre ello Carmelo Gómez, pero es evidente que Pacífico Pérez, el protagonista de la novela de Delibes, ha cobrado vida y ha decidido poseer al actor. ¡Qué interpretación tan sublime! Conectado a su personaje desde el primer segundo al último, el intérprete se adueña del tiempo y el espacio con una elegancia y aparente facilidad extraordinaria. Pero no lo hace solo, Miguel Hermoso lo acompaña durante un interesante interrogatorio en el cual el actor mantiene una escucha y una presencia de admirar. Durante la trama, el personaje de Carmelo no hace más que recordar: emocionarse, enfadarse, burlarse, reírse de su pasado… Cuenta la historia de […]

Como fan de la novela de Michael Ende iba con un poco de miedo a este musical. Me parecía muy difícil que en 140 minutos se pudiera plasmar la complejidad y profundidad que ofrece la trama. ¡Pero lo han conseguido! A mi parecer Félix Amador hace una adaptación sobresaliente, pues el guion refleja muy bien la esencia del libro y reduce la trama —ya que el texto original es muy extenso— de una manera muy inteligente y acertada y supera mucho mis expectativas. También me creaba curiosidad la caracterización y escenografía del Reino de Fantasía, ya que me parecía muy difícil poder reflejar las criaturas y mundos tan fantásticos que describe el libro. Todavía no hay, y dudo que haya […]