Andreu Rami

Tremenda masterclass shakesperiana es marca Felipe Cabezas al seu cinquè projecte en solitari. El director de la Sala Fènix decideix explorar un dels personatges més polièdrics i interessants de les obres de Shakespeare -el bufó del Lear- per deixar constància de com és de cert que els clàssics son atemporals i universals. Cabezas t’explica El Rei Lear com si fos un conte per anar a dormir i es recrea en sentències del bard anglès que cauen com lloses sobre la societat actual. La que presumeix de ser més avançada ara que fa 500 anys… però que no ha canviat tant en quant a codícia desmesurada, monarquies, o fanàtics que per una quota de poder estan disposats a rebentar-ho tot. El […]

Quin gènere, el del cabaret. Barcelona estima aquests calaixos de sastre on hi cap qualsevol fantasia ideada pels “excéntricos y caricatos”, com encara cataloguen als artistes de varietats els de l’Agència Tributària. El Paral·lel d’entreguerres va plantar una llavor que ha anat germinant aquí i allà, i que malgrat no tenir espais estables fora dels ambients més drag com el Cangrejo o el Desplume de l’Antic Teatre (ara que El Molino funciona a mig gas) acaba florint i trobant espais alternatius per congregar una parròquia àvida de varietats. Trobar Cireres i Lentejuelas enmig de la cartellera de Barcelona m’ha fet feliç. És un espectacle sincer i personal, on la creadora Mireia Casado (La Melancòmica) es despulla -l’ànima- i relata la […]

Entrar al món fantàstic del Raluy Legacy és gairebé un viatge iniciàtic al món del circ. S’hi entra per una porta màgica que viatja en el temps: la carpa, les caravanes, els carruatges i els personatges que acompanyen els Raluy, una de les mítiques famílies cirqueres de Catalunya, van aturar el rellotge a mitjans de segle passat. Tot conserva l’encant de la tradició dels espectacles ambulants abans de l’era del neó, i fa que el sol fet d’anar-hi sigui una experiència increïble, sobretot si hi vas amb quitxalla. Si el punt carrincló és el que captiva per fora, a l’interior de la carpa els Raluy han sabut modernitzar el clàssic show de troupes amb talents excèntrics per atrapar l’atenció de […]

Tots hem sigut nens i hem jugat a policies amb tansols un xiulet, hem fet persecucions de cotxes amb dues cadires o hem lliurat èpiques batalles entre indis i vaquers amb dos pals de fregona. Aquest esperit de joc i el poder immens de l’imaginació són la matèria prima de Los 39 escalones, la recreació de la novel·la d’aventures de John Buchan -famosa per l’adaptació cinematogràfica de Hitchcock- en clau de comèdia teatral. Tansols 4 actors recreen centenars de personatges i localitzacions en una trepidant i divertidíssima persecució pels paisatges d’Anglaterra, i ho fan amb unes desenes de perruques i objectes del més variat. La còmica fugida et manté en suspens i aconsegueix grans esclats de riure, gràcies a la […]

La fantàstica nova proposta del dramaturg argentí Nelson Valente m’ha fet recordar la meravellosa El loco y la camisa que vam poder veure fa uns anys, però també d’altres comèdies com El Nom, Un Déu Salvatge, Caiguts del Cel… Trobo que els argentins i els francesos (i també catalans com Jordi Galcerán, Sergi Belbel o Jordi Casanovas) tenen un especial do per crear comèdies costumbristes, de tresillo, on plantegen una situació casolana, rutinària, que acaba saltant pels aires tot deixant al descobert la cara oculta i perversa de la “bona societat”. Si bé els francesos retraten més classes mitges i benestants, els argentins tenen una gran capacitat per mostrar les misèries de les classes treballadores, estrats de la població popular […]