Andreu Rami

La mort és un tema delicat, per riure-se’n. A tothom li toca d’aprop, i tothom l’acabarà abraçant, però quan algú s’atreveix a trencar el tabú per fer-ne broma amb enginy, les rialles estan assegurades. El dúo Lolita Corina porten més de 7 anys representant aquest funeral on hauran d’assumir la seva pròpia mort. Me l’havien recomanat amb entusiasme, i no em va defraudar: és divertit, viu, senzill i sense pretensions. El muntatge cavalca entre la comèdia, el clown i el teatre gestual, i les actrius dominen a la perfecció el ritme, l’expressió corporal i el llenguatge, per regalar-nos un joc que té com a únic i lloable objectiu fer riure i gaudir als convidats al seu delirant sepeli. Un aplaudiment […]

El tàndem creatiu que formen Àngel Llàcer i Manu Guix es reafirma com una garantia d’èxit i qualitat. Projecte que engeguen junts, projecte que et deixa bocabadat sota una intensa pluja de confeti. La nova producció de la clàssica comèdia musical La Cage Aux Folles de Broadway segueix la tendència creixent d’importar musicals d’èxit (Miserables, Cabaret, Rei Lleó, Priscilla, Dirty Dancing, Billy Elliot, West Side Story…), a la que hem d’agrair que hagi pujat el nivell dels actors i ballarins a cotes impensables fa pocs anys. La factura que presenta La Jaula de las Locas és impecable. La música de Jerry Herman sona de meravella conduïda per Andreu Gallén, i la sonoritat està tan ben treballada que sents l’orquestra al […]

El protagonista de l’eterna sèrie televisiva Cuéntame cómo pasó es retroba amb els escenaris per explicar la vida del Alcayata, un cantaor de flamenc amb una intensa vida consumida arreu del món, i una tèrbola relació amb el seu fill de qui va perdre la pàtria potestat. La proposta és idònia per als fans d’Imanol Arias o d’Aitor Lunas, el seu company escènic que s’ha popularitzat darrerament per protagonitzar la sèrie La Catedral del Mar. En cas que no siguis incondicional dels intèrprets, l’espectacle et pot semblar un tant irregular. La durada de l’espectacle és excessiva pel ritme que marquen els monòlegs, estàtics, amb un text difícil de seguir. La proposta escènica és interessant i l’èmfasi dels audiovisuals dinamitza la […]

El monologuista Victor Parrado presenta nou espectacle d’stand up comedy inspirat en el món del cinema (més en la forma que en el contingut). La recepció d’un Premi Òscar permet a l’humorista repassar alguns dels temes clàssics del món dels monòlegs, com les fases de l’amor i la nostàlgia dels temps escolars. No es talla un pèl en demostrar les seves dots de ball, però els moments més hilarants no els troba quan s’arrenca a cantar hits de la gran pantalla sinó quan fa gala de la seva gran capacitat d’interacció amb el públic, on es mostra ràpid i enginyós i connecta amb una platea que participa entregada en les seves ocurrències. Parrado aconsegueix el propòsit d’entretenir i fer riure […]

L’adaptació que Dagoll Dagom ha fet de Pèricles, Príncep de Tir és pura mediterrània. Els versos shakespirians, que narren la dramàtica succesió d’aventures que porten un príncep llegendari a rebotar per tots els racons del Mar Mediterrani, encaixen a la perfecció amb una selecció de cançons de Lluís Llach, que la companyia canta a capella amb uns arranjaments preciosos d’Andreu Gallén. Les percusions i ritmes tradicionals amb què acompanyen la veu es fusionen amb les complexes coreografies dissenyades per Ariadna Peya, i tot plegat genera moments de gran bellesa. De fet, trobo que la major virtut de l’especlacle és fer-te empassar un dels textos menys coneguts de Shakespeare com un veritable festival estètic. Mereixen també una menció les interpretacions, en […]