Andreu Rami

Priscilla, Reina del Desierto no enganya a ningú. A aquest musical s’hi va a gaudir, a cantar, a ballar i a flipar amb una espectacular posada en escena amb glitter a tonelades i plataformes de dos pams. És una gran festa petarda a ritme dels millors ‘hitazos’ discotequers. El musical té una trama lleugera que es centra en les aventures de dos transvestits i un transsexual que recorren Austràlia perseguint els seus somnis en una furgoneta, la Priscilla, que vindria a ser una versió marica i tot-terreny del vaixell de Mar i Cel (completament robotitzada, gira sola i ofereix moments divertits). Tot el muntatge esdevé una exaltació del món drag, amb uns personatges tan estereotipats com els que podeu trobar […]

La guerra, tan horrible, tan intensa, genera addicció. Ho admeten tots aquells qui l’han viscut des d’una vessant professional, siguin militars, periodistes o fotògrafs. Bentornats (si tornen) els reconeixen com a valents herois que es juguen la vida per explicar-nos les desgràcies alienes, i és clar, no tornen a veure amb els mateixos ulls la vida frívola i banal del primer món, on els principals problemes es desplacen a petits conflictes familiars o a la compra d’un sabó del body shop. A La Treva, Clara Segura interpreta la Sarah, una fotoperiodista ferida per l’esclat d’una bomba a l’Irak. Plena de cicatrius a la cara i a l’ànima, intentarà fer una vida “normal” junt amb el seu xicot, en James (David […]

De l’artista Santiago Rusiñol diuen que era un personatge excèntric i extravertit. També que era molt polifacètic: tanmateix pintava un quadre com escrivia una satírica obra de teatre, o muntava una performance als trens de Rodalies. La Cubana comparteix l’esperit del pintoresc artista modernista, sitgetà com ells, i ho reivindiquen amb un desplegament de savoire faire cubano anomenat Gente Bien: El musical. Jordi Milán, director i essència de la companyia, ens té acostumats a un cuidadíssim horror vacui d’estímuls, situacions, decorats, personatges i sorpreses, així que pots imaginar com de bé s’ho han passat retratant als nou-rics, amb l’exuberància que els caracteritza. A Gente Bien, la companyia suma l’experiència de més de 30 anys als escenaris amb una trama que […]

El cabaret sempre és el context ideal per deixar-se anar. El Baró de Maldà, Alfons de Vilallonga, n’ha muntat un a la seva mida per llançar com una bomba el seu repertori personal: cançons, frustracions, històries familiars i les bogeries més íntimes. No coneixia l’Alfonso, i val la pena revisar la seva trajectòria: tant ha composat bandes sonores per Isabel Coixet o l’excepcional Blancanieves de Pablo Berger, com ha publicat discos inspirats en la cançó francesa. El fil argumental de La note d’à côté (quin nom, mare meva) no importa massa. La història va i ve com la vida d’aquest showman de sang blava, que defensa la importància de tocar sempre la nota del costat. L’acompanya un equipàs ple de […]

Al capdavant de la Fènix està en Felipe Cabezas, actor xilè establert a Barcelona. Format principalment en Commedia dell’Arte, defensa una programació de proximitat on el teatre de màscares sempre hi ha tingut una importància cabdal. Els seus darrers monòlegs (Inferno, L’última notte del cappitano, Houdini) barrejaven el monòleg íntim, la poètica la imatge, la màscara i el moviment, però amb Bruto fa un pas endavant en el llenguatge i s’atreveix amb un monòleg inspirat en Juli Cèsar de William Shakespeare (ni més, ni menys!). Marco Junio Bruto Cepión, Bruto pels amics, va ser el polític i militar que va conspirar contra el dictador Juli Cèsar, a qui va acabar matant juntament amb d’altres senadors. La historia, ha titllat a […]