Andreu Rami

El nom no enganya: Festival Burlesque. El Molino ha programat 90 minuts de brutal sensualitat, música, coreografies espectaculars, humor i acrobàcies. Els números se succeeixen sense cap fil argumental, amb l’única pretensió de deixar-te bocabadat i fer-te gaudir amb el millor del gènere. Un ‘puntazo’ és la presència d’estrelles internacionals com Miss Scarlett Martini (fantàstic el número dels globus), l’acròbata semi-gòtica Melitta Honeycup o una reencarnació fantàstica de la mateixa Betty Boop (ai, quan la vegin a Port Aventura!). Són la cirereta d’un repartiment encapçalat pel Team Molino, que en aquest festival ha optat per aparcar a la seva amfitriona Merche Mar per lluir-se amb les pitreres al vent. El resultat és un show dinàmic, de molta qualitat i que […]

La Sala Fènix acaba d’enlairar un Pont Aeri que porta a Barcelona propostes teatrals gens convencionals, especialment dirigides a aquells qui busquen teatre de noves tendències i l’I+D del mim, el teatre gestual, la commedia o el sainet. Jo ahir vaig flipar amb la bogeria de la companyia sevillana Tarara Teatro, que t’endinsa en la disfuncionalitat absoluta d’una familia lletja i deformada físicament amb un original i particular llenguatge que barreja el teatre gestual, la dansa i el cabaret “disgusting”. L’he batejat com “disgusting” perquè no es tallen un pèl en llançar tomàquets al públic o generar emocions a través d’accions gairebé escatològiques, però no patiu, ningú del respectable pren mal en aquest deliri teatral. Si hi aneu, també flipareu […]

He pogut gaudir d’aquest espectacle a Can Gasol (Mataró), i sabent que tornen al Maldà, vaig ràpid a recomanar-lo! Shaking Shakespeare és un eclèctic concert teatralitzat que agafa Shakespeare com a premisa, i juga d’una manera fresca i original el seu imaginari i les seves múltiples referències, que van de Verdi al West Side Story (la versió yanki de Romeu i Julieta) o El Rey León (la factoria Disney va animalitzar -més- al príncep Hamlet). Bernat Cot, encarnant al bard anglès, és un estupendo emcee que fila els números d’aquest divertimento on destaquen les aparicions del tenor Josep Fadó (és especialment graciosa la desimboltura d’aquest reputat cantant d’òpera en un context de petit format), l’humor a capela dels The Hanfris […]

En sortir d’aquest meravellós espectacle de Miguel Gallardo i Paco Bernal, ens sorprenem a nosaltres mateixos dient que l’espectacle ens ha encantat “tot i que” sigui teatre de titelles. No estem acostumats a veure actors de drap, potser per desconeixement, potser perquè no ens esforcem massa a descobrir espectacles d’aquest gènere. En tot cas, anàvem a La Vilella ben recomanats i el Don Joan va complir les altíssimes expectatives que havíem posat. Des del moment que entres a la sala, amb una forta olor a encens, et transportes al monestir on el famós Don Juan Tenorio passarà els seus últims dies. L’espectacle és rodó: captiva la versatilitat amb què Miguel Gallardo dóna vida a tots els personatges de la història, […]

I suposo que d’això es tracta quan seus a una butaca de teatre. Consumeixo més aviat poca música clàssica, i l’Oh Happy Day no està en el meu imaginari de programes televisius ideals, però l’espectacle m’ha captivat per complet. Paco Mir i el Cor de Teatre han aconseguit crear en Allegro un espectacle divertit i amé, rítmic, molt entretingut i apte per a totes les edats. Les veus immillorables dels 14 cantants a capella se sumen a l’humor triciclero per fer-te passar una bona estona al teatre. Molt recomanable!