Andreu Rami

Sí. El càncer és una puta merda, i pràcticament tothom que porti una mica de vida recorreguda se l’haurà topat en algun punt del camí. Sempre arriba per sorpresa i en el pitjor moment. Pitjor? En realitat mai hi ha un bon moment per rebre un diagnòstic sobre el qual, l’única certesa que pots tenir, és que et canviarà la vida de cop. Les derivades dels tumors s’han abordat des de moltes perspectives de la ficció, principalment dramàtiques. El tema acompanya. Però l’humor també és un vehicle ideal per llevar ferro i normalitzar la realitat d’aquelles persones qui han transitat el temible “pèsol, bony o bulto” al seu cos. El càncer arriba als escenaris de la mà de Cristina Clemente, […]

El llibre El Fil Invisible de Miriam Tirado feia temps que aixecava passions entre mares i pares. En poc més de 60 pàgines ens explica el secret que amaga una de les parts més curioses del nostre cos: el melic. D’allà, explica, ens surt un fil que ens vincula, més enllà del temps i de l’espai, amb totes les persones, animals i coses que estimem. Aquesta història que protagonitzen la Nura, una nena molt curiosa, juganera i imaginativa, i la seva mare (Beth Rodergas), amb tres carismàtics companys de classe, ajudarà a petits (i grans, que de vegades ens n’oblidem) a entendre com els lligams i els vincles emocionals continuen presents encara que estiguem físicament separats d’aquells a qui estimem. […]

L’humorista, presentador i escriptor francès Laurent Baffie és un dels autors teatrals més taquillers de les darreres dècades. La seva obra de capçalera, Toc Toc, utilitzava el trastorn obsessivocompulsiu per construir una comèdia dinàmica, amb personatges estripats, estirabots i slapstick. Una maquinària humorística precisa amb un sol objectiu: fer esclatar al públic en rialles. Aquest esperit de joc i diversió es manté a Bonobos, una comèdia escrita l’any 2011 i que arriba ara a Barcelona per tornar a posar les discapacitats com a disparadores de situacions hilarants. En aquest cas són tres amics (un cec, un sord i un mut) que decideixen organitzar un speed dating veïnal per aconseguir lligar (sucar el melindro) sense ser jutjats per les seves diversitats […]

Quan el Cap d’Any de 1977 Nile Rodgers i Bernard Edwards, dos dels membres del grup musical Chic, van intentar entrar a la discoteca Studio 54, no els van deixar passar. No constaven a cap llista de convidats i, vestits amb les seves millors gales, van tornar-se’n cap a casa. Poques hores més tard, enrabiats i decebuts amb l’establishment que els vetava l’accés a un món de glamur i reconeixement, van compondre a raig un dels hits indiscutibles de la música ballable: Freak Out!. És de justícia poètica que el dissenyador Jean Paul Gaultier utilitzi aquesta peça, amb la seva incessant tornada “Le freak ces’t chic“, com a himne del gran cabaret que ha produït per celebrar-se i reivindicar la […]

Els tablaos a Barcelona pateixen l’estigma dels darrers anys de massificació turística, on van proliferar espais dedicats al flamenc amb una vocació d’escurar les butxaques dels turistes amb paella i sangria barata i el flamenc com a excusa de tot plegat. Però la presència dels locals dedicats al flamenc a la ciutat comtal es remunta a dos segles enrera, i podem estar orgullosos de ser, juntament amb Madrid i Sevilla, una de les tres places històricament imprescindibles per aquest art. De tots els tablaos històrics de la ciutat, n’hi ha algun amb una veritable solera, al que no heu de deixar d’anar: el Tablao Flamenco Cordobés. Aquest emblemàtic espai de La Rambla que deu el nom al torero Manuel Benítez […]