Andreu Rami

Marc Angelet firma un text intel·ligent i divertidíssimament mordaç sobre una revolució tecnològica que, des d’una aplicació del telèfon mòbil, acaba controlant la nostra vida. Els paral·lelismes amb la realitat t’acolloneixen en tant que te’n adones fins a quin punt som dependents de les noves tecnologies. L’excelència d’un guió (que demana a crits la seva adaptació cinematogràfica -Flyhard llamando a Hollywood, me reciben?-) ve acompanyada d’algunes perles com el personatge del friki arquetípic, en Gus, que Xavi Francès borda des del primer segon. La proximitat claustrofòbica de la sala, com sempre, hi juga a favor. Pots apreciar cada petit detallet de l’espectaclea dos pams de l’actor. Aneu-hi! Agradarà especialment: als que consulten l’smartphone cada cinc segons. Briconsejo teatrero: Si coneixes […]

Monologuistes a Barcelona hi ha a patades. Però bons…? No gaires. Berto Romero és un dels grans. Domina el públic amb mestratge, sap quines tecles tocar per a que les riallades esclatin sense parar durant 80 minuts. Ha sabut reinventar les seves temàtiques habituals (nas, família…) per fer-les encara més divertides. L’inesborrable llegat de Pepe Rubianes és notori en alguns moments. Els bons artistes referencien d’altres bons artistes, i Berto ho fa amb una subtilesa tremenda. La música d’Iván Lagarto i els genials audiovisuals que es projecten al Teatre Coliseum fan crèixer l’espectacle un 300% (algun dels moments apoteòsics del monòleg es viuen a la pantalla). Si us agraden els espectacles d’humor, amb el Sigue con nosotros teniu un imprescindible.

Joan Pera i Lloll Bertran fent un refregit del Don Juan Tenorio que van presentar uns mesos ençà. Saps el que vas a veure. És el millor en la seva categoria… riuràs encara que no vulguis. El públic, com la meva padrina, surt encantadíssim: ha rigut amb un esmirriat Pera fent de Don Juan joven, valiente y hermoso. És la indubtable estrella de l’espectacle, no li calen ni músiques, ni vestimentes, ni Llolls ni “decorats”. Ell sol s’ho guisa i s’ho menja. Ara bé, a Joan Pera no li senta bé autodirigir-se: l’autocomplaença dinamita tot el talent que té al voltant (al menys, en aquest cas). Pera refregeix el seu paper a La extraña pareja fins a punts insuportables mentre […]

Quan entres al Teatre Lliure de Gràcia (antiga Cooperativa La Lleialtat) i et trobes inmers en un ball de diumenge com els que triomfaven allà anys enrera, amb un Jaume Sisa cantant i tocant les maraques per un públic que arriba i es posa a ballar a l’escenari… saps que et trobes davant d’una peça excepcional. La Perla 29 ho ha tornat a aconseguir. Han creat un espectacle màgic. Han convertit els personatges de Juan Marsé en meravelloses criatures de carn i ossos, amb una cuidada posada en escena (marca de la casa). Amb “Adiós a la infancia” no pagues una entrada de teatre. Pagues un viatje d’anada i tornada a una Barcelona entranyable. L’únic però: la durada. Comença fluixeta […]

Segur que t’has fet aquesta pregunta mil vegades. Viure sol, envellir, no tenir parella, ser feliç… és possible? Si la pregunteta t’assalta sovint, ves a veure Marry Me a Little. Un espectacle més proper al concepte de concert teatralitzat, on la trama escasseja però el reguitzell d’excel·lents cançons d’Stephen Sondheim (Follies, A Little Night Music, Golfus de Roma…) et transportaran a un univers de desitjos, somnis i soledat interpretat amb mestratge per Toni Viñals (Premi Butaca al Millor Actor de Musical, 2013) i Mone Teruel. Les conclusions les hauras de treure tu, però et garantitzo que gaudiras d’una bona estona amb un somriure als llavis pensant: “això m’ha passat”.