Andreu Rami

Cal aplaudir als Parking Shakespeare i Marc Rosich fins deixar les palmes vermelles: Primer, per fer un Woyzeck no només digerible sino excel·lent. Segon, per trobar una atmòsfera perfecta per al text. En quant poses un peu al complex fabril Palo Alto, ja estàs dins l’espectacle. Tercer, per treballar gratis per apropar la cultura al màxim nombre de gent possible. No demanen diners per l’entrada, però pots fer una aportació un cop acaba la funció. Quart, per les mantetes i les estufes. Estaràs a una gèlida nau industrial com al sofà de casa teva. Cinquè, per un Carles Gilabert a qui no pots treure la vista de sobre pel Paperàs que fa. De justícia seria nominar-lo JA al Premi Butaca […]

Els textos poètics i teatrals de Federico Garcia Lorca i Miguel Hernández són caramelets que cal anar retrobant cada uns quants mesos. A Porta4 fan un remix de “Grans Èxits” dels autors, posats en escena de manera didàctica, divertida i emocionant. Amb el pack 2×1 s’inclouen diverses anècdotes dels autors, de la seva vida i la seva relacio amb la cultura i la Guerra Civil. Ideal per grans coneixedors dels versos dels andalusos i per a qui no n’hagi sentit mai cap.

A Barcelona tenim poques oportunitats de veure teatre de màscares, i cal aprofitar-les, sobretot si són propostes tan rematadament divertides i de qualitat com “Alarma Nuclear”. La Commedia dell’Arte de la cia. Palpebra és vertiginosament àgil, picarona i enginyosa. A destacar la direcció i coreografia de l’espectacle, recomanat per a tota la familia (que no vol dir infantil). Un MUST de la cartellera. No us la perdeu: acabareu el diumenge amb l’energia renovada.

Ho confesso: vaig anar a El Molino amb una gran por de trobar-me un refregit caspós de números de cabaret vintage, amb vedettes de ploma i lluentó i molta naftalina. Però no. BINGO! Life is a Cabaret és un espectacle de varietats que recull la tradició del cabaret local i internacional, degudament modernitzat. Eclèctic, elegant, sorprenent, divertit, sensual i amb un ritme trepidant, punt al que falla el seu homòleg The Hole. Fins i tot inclou una criogenitzada Merche Mar que es passeja per la platea seient a la falda dels senyors i acaronant-los la calva. Emblemàtic. Els fans de la pel·lícula Cabaret sortiran contents de veure unes bones versions del Wilkommen, Mein Herr, Two ladies i Life is a […]

Agrippina ha estat la meva primera experiència operística. Confirmo la sospita: la òpera és un fenòmen curiós i molt interessant si no ets un gran coneixedor del gènere… però t’has de permetre la paciència d’entrar en el seu llenguatge. A ritme televisiu, una òpera duraria màxim deu minuts; Handel, en canvi, explica la mateixa història en quatre hores. La pseudo-modernització de la posada en escena d’Agrippina és un reclam i un apropament important a les noves generacions, que poden veure en l’òpera una activitat carrinclona. A Agrippina, entre cançons sobre amors i poders polítics, s’hi barregen fins i tot coreografies de Michael Jackson. La conclusió és positiva, una experiència per repetir.