Andreu Rami

Aplaudeixo molt fort la iniciativa d’uns joves artistes per obrir el teatre La Vilella, amb la que està caient. Estrenen amb l’espectacle “Stan & Owsky”, de la companyia resident Sargantana, i només per conèixer aquest projecte tan interessant ja val la pena apropar-se a aquesta antiga fàbrica Poble Sec. Recomano molt l’espectacle al ministre Wert i al conseller de cultura, Ferran Mascarell. Si no ets molt fan dels espectacles d’art i assaig, estalviate’l. D’altra banda, si ets un teatrero habitual… crec que t’agradarà. L’espectacle inclou diverses reflexions envers l’art escènic molt interessants: de què serveixen polítiques culturals basades en construïr teatres si després no s’omplen?, de que serveix fer teatre si no l’ha de veure ningú?, és el teatre comercial […]

Hi ha espectacles que no són aliens a la realitat que ens envolta i connecten amb les inquietuds de la nostra societat i que, a més, en fan un retrat precís. Bolxevics, és aquesta classe d’espectacles. Sota una història un tant estrambòtica (revolta popular promoguda per tres joves que basen la seva ideologia en el Chewaca d’Star Wars), s’hi parla de la radicalització de les ideologies, la proliferació de moviments socials (PAH, marees, 15M, etc.) o la voluntat de trencar amb un sistema polític i econòmic que s’entén com caduc. El debat post-funció és necessari per païr l’obra i acabar d’assaborir-la, així que recomanaria que et quedessis al bar que La Perla 29 ha instal·lat dins la Biblioteca de Catalunya […]

Recorden la pel·lícula Cabaret? Joel Grey, el mestre de cerimònies, deia tot just començar: “Dejen sus problemas en la puerta. Aquí no hay problemas, aquí la vida es hermosa, las chicas son hermosas…”. Així començava un cabaret berlinès de mitjans del segle XX, i no dista molt de la introducció de The Hole. I és que l’esperit gamberro del cabaret de tota la vida es manté intacte amb el pas dels anys. “The Hole” no té misteri: carnassa, acrobàcies, divertits monòlegs amb dobles sentits, sensuals balls i un desplegament escenogràfic i tècnic que deixa bocabadat des del segon u. Si ho acompanyes d’uns quants amics i un gintònic a les taules que han invaït la platea del Coliseum, es converteix […]

La fam i la misèria sempre han estat un motor per a la creativitat, l’enginy i la reinvenció. A Itàlia, al cincueccento, un grup d’artistes van repensar el teatre tot popularitzant la Commèdia dell’Arte, un gènere de teatre de màscares basat en la improvització d’històries amb trames senzilles (el que ara anomenariem “culebrons”). Un d’aquests actors va ser Tristano Martinelli: el primer Arlequí, de qui coneixerem la història amb el nou espectacle de la Sala Fènix. Val la pena veure “Inferno” tan sols per deleitar-se amb l’enèrgica interpretació de Felipe Cabezas. Acompanyat únicament d’un bagul i un interessant joc de llums, el talent i l’experiència de l’actor vesteixen un monòleg intens i poètic que reflexiona sobre el poder, la pobresa, […]

Inaugurar una temporada del Teatre Nacional cantant cuplets psicalíptics que ens recorden quin és el nostre patrimoni teatral recent, i a més, reunint el bo i millor del teatre català amb les noves generacions d’actors i músics professionals em sembla, senzillament, admirable. Que a més aquest esdeveniment serveixi per recaptar fons per apropar el teatre a aquells qui malauradament no s’ho poden permetre, encara em sembla més admirable. Aixecar el Teló d’aquesta manera SÍ que val la pena. Em pregunto si no és millor fer un espectacle com el “Taxi… Al TNC!” anualment abans que la malaurada (i denostada per tothom: espectadors i professionals) gala de “Catalunya Aixeca el Teló”. Xavier Albertí marca una nova direcció per al TNC que […]