Anna Casasayas i Lacambra

Qui no ha passat una nit sense dormir a causa de la “vida” de tercers? Qui no ha estat partícip imprevist d’una discussió, d’un moment d’èxtasi dels veïns quan s’hauria estimat més gaudir del silenci de la pròpia llar? Qui no ha estat espectador d’un programa de televisió sense tenir l’aparell encès a casa seva? En la seva primera incursió en l’àmbit teatral i partint d’una experiència personal, el director de cinema Cesc Gay indaga entorn del món de la parella, les relacions interpersonals, la sexualitat i la convivència en una obra divertida i propera que compta amb un guió fresc i un ritme in crescendo. La cirereta del pastís la formen els actors i actrius del repartiment: una parella […]

Què faries si tinguessis informació d’interès públic a les mans? Hi ha límits innegociables a la privadesa? Quin motiu real s’amaga darrere la revelació de secrets aliens? Tot s’hi val per triomfar en l’àmbit professional? Aquestes i d’altres preguntes envolten Camargate, la recreació de la coneguda conversa mantinguda entre Alicia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez el 7 de julio de 2010 al restaurant La Camarga de Barcelona. En un escenari minimalista -una taula parada i dues cadires-; pel qual circulen tres personatges -les dues protagonistes de la conversa i un tercer en discòrdia, que tant fa de cambrer com de fill de polític-; el guió de l’obra resulta poc sorprenent i, fins i tot, una mica fluix. Potser perquè hi ha […]

Què passaria si portéssim una discussió de sobretaula damunt d’un escenari? Com reaccionaria l’espectador en veure una baralla entre persones que s’estimen i adoren? Quins efectes generaria en el públic la descoberta d’enganys i mitges veritats entre amics i familiars? La resposta (i perquè no dir-ho, una experiència increïble) ens l’ofereix Animals de companyia, el debut en la dramatúrgia de l’actriu i poetessa Estel Solé. Un text colpidor –per moments hilarant i, a estones, ben amarg -; un ritme sempre in crescendo; i un excel·lent repartiment d’allò més compenetrat es combinen en una peça teatral fressca, divertida i entretinguda. Què més es pot demanar? Una obra seductora on els particulars ‘animals de companyia’ de Solé reflexionen sobre els límits de […]

Com deu ser no sentir el cos com a propi? Trobar-se estrany/a dins d’una carcassa de carn amb la qual no t’identifiques? En un món binari, on tot ha de tenir cabuda sota una etiqueta per a resultar comprensible, acceptat i normalitzat; les persones transgènere se senten incompreses, aïllades de tot i de tots. Amb una delicadesa infinita, Limbo, de L’era de les impuxibles, explica el trànsit de la Berta per convertir-se en l’Albert. Una peça de teatre-dansa excepcional que mostra l’angoixa que viu aquell qui emprèn el viatge cap a l’altre costat. La música en directe de Clara Peya transmet a la perfecció els alts i baixos emocionals del procés i aconsegueix submergir l’espectador en aquest viatge íntim, valent […]

Què és allò que més por ens fa de fer-nos grans? Perdre la memòria i oblidar els records més preuats? No ser capaços de valdre’ns per nosaltres mateixos? Veure com, una rere l’altra, desapareixen les nostres facultats i habilitats? Convertir-nos en persones avorrides? Perdre l’interès en tot allò que ens envolta? o no tenir res a comentar? La tercera edat, l’etapa daurada de la vida, és un tema poc tractat a l’escena teatral (o almenys he vist pocs espectacles que en parlin). Amb un diàleg sincer i divertit; una escenografia acurada; un ritme molt encertat i uns intèrprets de primera, En el estanque dorado planteja la realitat d’una parella d’avis que fa quaranta-vuit anys que comparteixen les seves vides. Ell, […]