Berta Cotrina Domingo

Una màscara sempre amaga alguna cosa. El bufó del rey Lear és cert que va pintant, però no s’amaga. No s’amaga de la seva desesperació per aconseguir feina d’allò que li agrada: el teatre. Potser enganya una mica als seus fills, però diguem-ne que no és pas un bon mentider. Felipe Cabezas ens convida a un monòleg on a través de Shakespeare parla de la crisi política dels nostres dies, de la violació dels drets fonamentals… Ens qüestiona l’ara, emmiralla-nos amb una època teòricament molt llunyana. És cert, que això ens passa molt amb els versos d’en William, aixì què és una molt bona elecció el joc amb el Rey Lear. Felicitar el treball actoral, el canvi precís entre personatges, […]

Un monòleg amb molts tipus d’humors amagats, però amb un missatge molt real, i fins i tot fred. Fred en el sentit que, potser, no ens és del tot agradable rebre’l, però l’humor ens ajuda a afrontar-ho i sortir amb més força de la que havies entrat al teatre. Felicitar a l’Ángela Palacios pel seu monòleg, per la seva capacitat de creació, per la seva interpretació. Però també donar-li les gràcies per portar al món aquesta peça. Poques paraules em queden perquè es viu una experiència difícil de descriure. Us puc jurar que us canvia, sí, us canvia alguna cosa de dins vostre.

39 Escalones ens presenta un teatre molt cinematogràfic. Un gran joc d’escenografia que ens apropa al muntatge en si. Un constant moviment dalt de l’escenari que dóna un gran dinamisme a l’obra. Una obra Hitchcockiana plena de suspens, que no perd l’essència de thriller però que agafa dalt de l’escenari un to còmic. És a través d’ella que apropa un clàssic a tots els públics, una feina que és d’agrair; diuen que els clàssics no moriran mai, però a vegades són poc freqüentats per les noves generacions. Un treball molt elaborat per part dels quatre actors que aconsegueixen pujar 100 personatges dalt de l’escenari. Una història molt bonica, però no hi busquis un fi moral, o una evolució als personatges […]

Sergi Pompermayer ens deixa escrit Blues una obra que la Beckett agafa per representar-la en el seu cicle de Terrors de la ciutat, escenaris de conflicte i de por. Una obra que Pompermayer deixa a les mans d’un amic seu perquè la dirigeixi: Norbert Martínez. “Va entendre la meva idea a la perfecció; però és interessant veure com una altra persona agafa el teu material i l’enfoca des del seu punt vista. Un treball que et fa créixer com a dramaturg i qüestionar-te si realment havies escrit allò que tu et pensaves” (Sergi). Una obra encabida en un cicle de terror a la ciutat on realment aquesta no és la seva essència; sinó que ens parla dels problemes familiars per […]

Un Shakespeare que, com sempre, sense voler-ho parla dels nostres dies. Una història de fa anys que passa actualment als nostres mars. Intensa, amb un missatge crític i ple d’esperança, però amb un sentiment desolat en la humanitat. Maremar de Dagoll Dagom es basa en Pèricles, Príncep de Tir. Un espectacle que combina el vers, el cant i la dansa. Tots tres protagonistes. Un cant acompanyat de percussió, amb un toc de Lluís Llach i de música ibèrica, típic cant de pescadors. Una història que passa a Terra però el seu gran protagonista és la mar; és a través de la dansa que queda retratat el seu moviment i les seves mil cares. Escenes que es tornen més poètiques al […]