Berta Cotrina Domingo

Hauria de començar parlant del seu contingut o, pot ser, del plantejament escènic? Dins meu no sé quin hi recau amb més importància i tinc por en delatar-me al començar per un o per l’altre. Després d’una cerca de referents el Teatre Kaddish/ Nozomi 700 arriba a la conclusió que és necessari una classe d’història de l’art amb referents femenins, i aprofiten aquella classe particular de la Paula per portar-la escena. A més a més, ens porten temari de les avantguardes, poc comú en qualsevol classe d’H. De l’Art de batxillerat. Una crítica al moviment artístic a través de proporcionar coneixements; és molt fàcil queixar-nos de les coses, però a vegades es fa difícil donar solucions. Poques són les obres […]

Rent és un musical reconegut mundialment, escrit per Jonathan Larson, inspirant en la Bohème de Puccini. La seva trama central gira entorn un grup de joves, dels anys 90, bohemis que lluiten per tirar endavant. Un musical que li falta concreció, ens parla de molts temes, però són petites pinzellades molt superficials (la sida, el futur, la ideologia, l’art…) L’obra en si no acaba de crear un bon grup com a protagonista, sinó que ens ressalta el personatge Mark Choen, un noi que lluita per aconseguir realitzar els seus documentals a partir dels seus principis ètics. Tanmateix la seva lluita queda dissimulada dins la història. Quan vas a veure aquest musical és per escoltar les cançons, conegudes per molta gent. […]

Mar Pawlowsky, ens presenta la seva primera obra escrita: Röbota, un distòpic futur on l’Eva ha d’enfrontar-se als seus obscurs desitjos. Una societat on les relacions heterosexuals estan prohibides per culpa de la sobre població. A partir d’una escenificació futurista, amb un joc de dues cortines blanques, la companyia El Eje ens planteja una posada en escena amb un moviment corporal molt característic. És en les escenes claus on els protagonistes són els cossos i no les paraules. Una actuació molt destacable d’Eric Balbàs, dins la pell (si és que tenen) d’un robot. Maria Hernandez ens porta fins a un final tràgic, carregat de crítica, on la gent comença amb aplaudiments secs carregats d’emocions i dubtes; escèptics. Un epíleg que […]

Càndida, des de la veu de l’Anna, ens parla sobre els fongs vaginals a través de l’humor, el sarcasme, el cabaret, des del punt de vista més sincer d’una dona que s’obre a tot un públic. Acompanyada de la música de Joange ens porta a la seva primera trobada amb “Candidiasiques Anònimes”. Ens qüestiona el concepte de neteja, els tabús que encara rodegen l’òrgan femení. Fa que les dones acceptin els seus cossos, que no es sentint soles i es riguin d’elles mateixes. Però no només és un espectacle per un públic femení, sinó que tothom hauria d’entrar-hi i conèixer aquesta realitat. Podríem definir-la com una obra molt sensorial, on el fil principal no és la història sinó notar tu […]

Arma de Construcción Masiva ens planteja com està estructurat el sistema de l’educació des dels seus diferents pilars. Una crítica contundent de la nostra història, dels pocs canvis que han esdevingut, de les poques ganes de reaccionar envers aquest món. Un obra que tindria molt més potencial si sortís fora dels teatres i agafes com escenari el carrer, el lloc perfecte per criticar la pèrdua dels sentits dels camins: un lloc de trobada i de compartir, no simples carreteres. Perquè portar-ho en un teatre, asseguts? Contradient-nos. Fa por sortir al carrer? Crec que és una obra on la interacció amb el públic és molt important, interpel·lar-lo, posar-lo en compromís amb els seus ideals, i que millor que a cinc centímetres […]