Betty Enguix Silvestre

Inici en blanc i negre per representar un clàssic. Però per molta serietat que vulguen destil·lar en aparença, l’essència Rhum està present. Només la manera que tenen de dir-nos que apaguem els telèfons mòbils ja és un gag fantàstic en si mateix. A partir d’aquí assistim una vegada més a un desplegament d’imaginació grandíssima, materialitzada en objectes, instruments, cançons,… que se succeeixen a un ritme que no es perd en cap moment. Són pallassos, sí, i com a tal trenquen amb la idea preconcebuda i uniforme que pot tenir molta gent sobre els espectacles d’aquests personatges. I al mateix temps fan gags clàssics i compleixen criteris del gènere. Però van molt més enllà i la qualitat és immensa. Tot té […]

Coneixem aquesta obra de teatre? Un clàssic de Shakespeare que s’ha representat als escenaris milions de vegades! Què podria haver-hi encara que ens enganxara com si fos la primera vegada? Els Parking Shakespeare ens traslladen un estiu més, a un espai diferent que ja ens situa com a espectadores, en un altre estat: el parc de l’Estació del Nord. Amb tot el que això comporta pel que fa a escenari, àudio, distraccions i sons externs,… i una vegada més, amb tot el que això comporta en una companyia creativa que veu en aquest context un munt d’oportunitats. Juguen amb tot això generant una obra fresca, amb ritme, divertida, amb qualitat interpretativa i estètica i que captiva d’inici a fi. Una […]

Encara no hem entrat a la sala, que ja trobem personatges ben particulars caminant atabalades entre el públic i donant consignes i premisses. Però… són personatges? Són les actrius? Juguem en la zona de frontera i, amb aquest desconcert inicial, entrem a sala per continuar jugant. Aquesta proximitat i espai desdibuixat entre caracterització i realitat ens acompanya al llarg de tota l’obra. Entrem en un univers que va en acord amb això, amb una realitat paral·lela, etèria, curiosa que habiten éssers mitològics. Bé, éssers mitològics, animals, elements curiosos,… tot pot trobar el seu lloc i és possible en aquesta excèntrica fabula, fins i tot nosaltres com a públic. La Peleona juga amb nosaltres, juguen entre elles, juga el text, l’escenografia […]

Només entrar a la sala, la visió a l’escenari de la increïble escenografia que l’habita, ja és un presagi del que ens espera els pròxims 90 minuts. Grandiositat, força, fermesa, presència, majestuositat, contundència. Ens trobem davant d’una obra plàstica en moviment, d’un concert escènic, de teatre musical, d’un recital dramatitzat, d’una mescla d’arts i disciplines que componen una poètica extasiant. Una tempesta d’estímuls constant que ens col·loca en un grau d’intensitat màxim i ens atrapa, com ho feien els versos de la poetessa que inspira l’obra, de la que tan pocs ens han arribat. Qui va ser Safo? La figura d’aquesta dona que va viure en l’antiga Grècia, ens és presentada amb l’essència que devia destil·lar. Una d’aquestes dones pioneres […]

Què ens hem equivocat? L’escenari està completament buit! I prompte ens adonem que és necessari perquè ja s’omple del tot amb la proposta des del principi, no cal més escenografia. En aquest cas la companyia Parking Shakespeare posa en escena al mateix William Shakespeare per presentar-nos l’obra i dirigir-la obertament per a nosaltres, tot un esdeveniment. I a continuació comencem a conèixer tots els personatges de manera esglaonada, amb un ritme molt ben triat perquè cadascun tingui el seu espai, però no es faci llarg. Cadascun troba el seu moment i la seva manera per ser presentat molt clarament, pel que ja podrem intuïr el seu rol. Paper que totes les intèrprets han jugat d’una manera natural i autèntica. I […]