Betty Enguix Silvestre

Entrem a la sala, ens asseiem a les butaques i… comença el viatge. Viatjarem en el temps, en l’espai, a interiors i exteriors, de la mà de persones, animals i d’altres…si, d’altres éssers i formats diversos. Com a guies d’aquesta aventura tenim un bon grapat de personatges. Vertaderament la Silvia Albert Sopale desapareix per cedir l’espai a Tomasa, Sara Baartman, el negre de Banyoles i tants més que no desvetllaré. Tots i totes exemples del que ocasiona un abús de poder des del privilegi blanc. És un viatge amb diverses estacions. També podriem fer el símil amb un collage o una tela de patchwork, ja que és com una composició de retalls que conforma una mateixa realitat. Personatges molt diferents, […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]

Minut 1. Tot un paisatge conegut: entrada a la sala de teatre, seure’s a la cadira, fosc i llum a l’escenari. Minut 2: ja te n’adones que serà una experiència molt diferent si vens amb les expectatives de veure teatre a l’ús. Minut 3: Et fas plenament conscient que comença tota una experiència per a tots els sentits. Minut 4: a deixar-se portar i fluir amb la proposta, composada per múltiples petites propostes, i del que va sorgint amb les entrades i sortides, no sols dels actors i l’actriu, sinó també d’un públic actiu que posa la seua part “d’actor/ actriu” en aquesta composició. Una proposta arriscada, molt cuidada i equilibrada, pel que és fàcil entrar en la complexitat que […]

És de nit a un espai fred i misteriós tot i que amb un toc càlid. Dos personatges. Qui són? Quina relació tenen? Inquietant, ens tenen allà pendents de la seua distància tan pròxima. Diríem que es coneixen poc. Es coneixen? Es coneixen massa…però…De sobte tot canvia i entra més gent. Persones que veiem i escoltem tot i no ser-hi presents físicament ni emetre un so, junt amb les persones que veiem, que són presents físicament tot i que… Només dos actors en escena i diverses realitats, diàlegs i personatges ocupant tot l’espai, i com a espectadors no ens perdem ni un moment tot i que no sabem que està passant. I així és com sense adonar-nos-en ja estem atrapats […]

Allò important no és qui tu creus que eres, sinó qui eres per a la societat. I és això el que et situarà i et marcarà, tot i que intentes camins diferents. Avui eres una persona i en un moment… màgia! Un adolescent comparteix la seva quotidianitat amb nosaltres. De fet és així, la comparteix, no és que nosaltres l’espiem a través del pany de la porta, de càmeres o de cap finestra. Carlos ens té presents, ens mira, ens fa bromes, ens dona opinió i s’exposa completament amb la seua vulnerabilitat i els seus neguits. No amaga en absolut les seues emocions. I així és com de bon inici aquest personatge ens captiva i ens porta per on vol. […]