Betty Enguix Silvestre

Calma…calma és el que et va envaint els primers minuts de l’espectacle, per tornar-te a portar a l’estrès, conduir-te de nou a la pau, per tornar-te a remuntar fins a un ritme frenètic. Un únic personatge ens porta a transitar per aquets estats. Una sola presència per a tot un gran escenari que, en la seva petitesa ho avarca tot. Encara que val a dir que no està sol en l’espectacle: prompte percebem la presencia d’un equip que l’acompanya en aquesta aventura, amb una coordinació precisa i exemplar. Trobem aquesta mescla entre poesia i deliri. Anem d’allò absurd i extravagant a allò més senzill i delicat, amb l’estil que caracteritza els seus espectacles. A nivell de recursos trobem cos, evidentment, […]

Entrem a la sala, ens asseiem a les butaques i… comença el viatge. Viatjarem en el temps, en l’espai, a interiors i exteriors, de la mà de persones, animals i d’altres…si, d’altres éssers i formats diversos. Com a guies d’aquesta aventura tenim un bon grapat de personatges. Vertaderament la Silvia Albert Sopale desapareix per cedir l’espai a Tomasa, Sara Baartman, el negre de Banyoles i tants més que no desvetllaré. Tots i totes exemples del que ocasiona un abús de poder des del privilegi blanc. És un viatge amb diverses estacions. També podriem fer el símil amb un collage o una tela de patchwork, ja que és com una composició de retalls que conforma una mateixa realitat. Personatges molt diferents, […]

On som? I en quina època? Quina hora és? L’ambient és gris, asèptic, fred. I aquesta mateixa estètica està present al vestuari dels personatges. La situació no és còmoda en absolut, ja ens ho podem imaginar si sabem què venim a veure, així que aquesta atmosfera ja ens situa en una incomoditat que una interpretació molt destacable de les actrius i l’actor acaben de refermar. Veiem una interpretació impressionant, sense desnivells entre l’elenc. Totes les actrius i l’actor han trobat el seu personatges a la perfecció i no el perden en cap instant. L’ús de l’espai, dels objectes i del seu propi cos no demostra incoherència, en tot moment és orgànic i natural. Omplen completament un escenari tan buit. Podem […]

Minut 1. Tot un paisatge conegut: entrada a la sala de teatre, seure’s a la cadira, fosc i llum a l’escenari. Minut 2: ja te n’adones que serà una experiència molt diferent si vens amb les expectatives de veure teatre a l’ús. Minut 3: Et fas plenament conscient que comença tota una experiència per a tots els sentits. Minut 4: a deixar-se portar i fluir amb la proposta, composada per múltiples petites propostes, i del que va sorgint amb les entrades i sortides, no sols dels actors i l’actriu, sinó també d’un públic actiu que posa la seua part “d’actor/ actriu” en aquesta composició. Una proposta arriscada, molt cuidada i equilibrada, pel que és fàcil entrar en la complexitat que […]

És de nit a un espai fred i misteriós tot i que amb un toc càlid. Dos personatges. Qui són? Quina relació tenen? Inquietant, ens tenen allà pendents de la seua distància tan pròxima. Diríem que es coneixen poc. Es coneixen? Es coneixen massa…però…De sobte tot canvia i entra més gent. Persones que veiem i escoltem tot i no ser-hi presents físicament ni emetre un so, junt amb les persones que veiem, que són presents físicament tot i que… Només dos actors en escena i diverses realitats, diàlegs i personatges ocupant tot l’espai, i com a espectadors no ens perdem ni un moment tot i que no sabem que està passant. I així és com sense adonar-nos-en ja estem atrapats […]