Betty Enguix Silvestre

Autèntica, no podia dir- se d’una altra manera. Ella és autèntica. La història és autèntica. Autèntica no és original, ni especial ni allò mai vist i sorprenent. És autènticament comú, i no per això perd valor. Molts personatges apareixen però sols un té cos, veu i moviment: el de la Mari Carmen, somiadora i lluitadora. Una persona motor, una persona amb força, una persona capaç d’estar al cim, caure al fons de la vall al minut següent i remuntar fins a un cim encara més alt en segons. Una professional de les carreres d’obstacles. Obstacles de diverses formes, colors i dimensions, situats estratègicament per la societat, la família, els amics i ella mateixa. No sona la cançó de Resistiré, però […]

Un exemple de com la qualitat pot obrir perspectives. No és el tipus de teatre que m’agrada, a priori. De fet, a l’inici, em va costar molt entrar i em preguntava que m’havia portat fins aquí. Poc a poc em vaig anar obrint, estava receptiva al que anava passant, vaig riure molt, i l’aplaudiment del final va ser totalment espontani i amb ganes! Un aplaudiment per reconèixer i agrair una feinada tremenda i una gran qualitat. Ens trobem amb dos actors que encarnen múltiples personatges, cadascú més estrambòtic i exagerat. A l’escenari veig molta imaginació, i un ventall grandíssim i extraordinari de possibilitats per passa d’un a l’altre sense que l’espectador es perda. Treball intens i acurat de personatge, de […]

Proposta de noves dramaturgies totalment, fa honor a aquesta classificació. Molt especial, molt conceptual, molt curiosa i res convencional. Entrada grandíssima, per a mi el millor de l’obra està ens els primers minuts: skaters que sols amb els seus cossos i amb una plutja d’imatges estàtiques que creen, ens fan viure amb ells una tarda qualsevol a la paça del MACBA. I ara incorporem els monopatins, donant moviment i so. La cosa es va activant i, en un moment àlgid, l’aparició de dos personatges! Trenquen completament l’ambient “callejero” que s’ha creat i, de quina manera! Amb una breu, senzila i magistral coreografia. Impecable seqüència de moviments que hipnotitza, per passar a un text proper, còmplice i molt irònic sobre l’época […]

Sense filtres. Podem veure a una amic o amiga de fa 10 anys sense els fitres que s’han anat construint al llarg del temps? Podem canviar aquets filtres i descobrir una nova relació? Què passa quan ens obrim a noves situacions, a noves possibiltiats? A escena, un exemple. Obra amb mooolt de text, massa per al meu gust. M’ha semblat molt explicativa i redundant, amb molta necessitat de clarificar el què es volia transmetre. Al mateix temps, moments en que l’expressió corporal ha sigut l’única protagonista, i que deien més, que ho deien tot. Molt ben trobats, molt bonics. Hi ha escenes divertides i ben jugades, amb complicitat amb el públic i que han omplert la sala de rialles. Tot […]

La rutina té el seu encant. Té un ritme. Té tendresa. Crea complicitats. Ens fa reviure una i altra vegada moments riallers i tristots. Es creen unes relacions úniques entre uns persones úniques, cadascuna amb unes característique ben particulars que les fan igualment especials. I aquest és el primer que em ve al cap quan comença l’obra. D’una manera breu, concreta, senzilla i divertida sabem on ens trobem, amb qui i com són es relacions establertes. I comença la feina: ens endinsem en una fàbrica de boles de colors molt màgica, amb un magnífic treball en equip ( que intuisc que és el que hi ha per fer aquesta creació). Hi ha molt de diamisme, moments graciosos, moments de “guaaau”, […]