Carles Armengol Gili

Juan Mayorga és potser un dels dramaturgs en llengua castellana més coneguts i més prestigiosos de les últimes dècades. Va estudiar filosofia i matemàtiques –dos temes que influeixen en la seva personalitat artística i la seva escriptura-, va començar a escriure teatre per a grups com El Astillero, La loca de la casa o Animalario i va acabar per estrenar al Centro Dramático Nacional, a la Compañía Nacional de Teatre Clásico o La Abadia, de la que és actualment el seu director. El 2018 ingressa a la Real Academia Española, on ocupa el seient M. De Mayorga hem vist aquí infinitat d’obres, quasi sempre en muntatges que venien de Madrid… però també en muntatges produïts aquí, com Himmelweg o El […]

Guillem Albà es defineix com a clown i creador escènic. A partir d’aquí l’hem vist actuant, dirigint, fent televisió o ràdio… i, sobretot, saltant d’una disciplina a l’altra: clown, titelles, teatre visual, teatre de gest, música, etc. En el seu novè espectacle en solitari ha decidit donar un nou salt al buit i s’ha deixat dirigir per Andrea Jiménez, una de les creadores de nova formada més sol·licitades del panorama actual. El resultat és una mena d’híbrid sobre la mort –a molts nivells- i també sobre el fet d’actuar i dedicar-se al teatre. A partir de performances, teatre de text o moments més propers al lirisme ja conegut d’Albà, l’obra transita de forma una mica erràtica i no sembla trobar […]

El circ ja fa anys que es presenta sota formes molt diverses, en espais que abans no eren habituals (teatres, places, vestíbuls de museus o altres equipaments) i amb un embolcall més propi d’altres gèneres. The Genesis, de la companyia danesa Copenhagen Collective es representa en teatres i ho fa sota l’aparença d’un espectacle de dansa. Però no ens enganyem… A banda d’unes petites coreografies i uns quants moviments escènics orquestrats, el muntatge és acrobàcia pura. Un seguit de números on les torres humanes, els salts i els exercicis de força es van succeint amb una rapidesa vertiginosa. I tot amb una delicadesa i elegància que el fa molt especial, com si la gravetat hagués desaparegut de l’escenari i els cossos […]

M’agraden les obres que als pocs minuts ja han plantejat el conflicte dramàtic de la peça i han retratat perfectament als personatges principals. De fet, Les mans presenta un conflicte professional i de parella, amb el tema de la salut mental de rerefons. Un conflicte que donarà per molt, fins i tot per a una història que s’allarga en el temps –més d’un any- i que va agafant camins diversos segons les reaccions dels protagonistes. Una història d’amor explicada des de la part menys amable, però amb un romanticisme decadent i complex que a estones sembla recordar un dels arguments més clàssics de Hollywood, el de la pel·lícula A star is born. Un dels grans encerts de Les mans és […]

Aquesta és una coreografia sobre la intimitat, però també sobre els afectes que es creen entre un grup de persones i els efectes que produeixen en qui ho mira. AEffective Choreography és una peça del portuguès  André Uerba que vol provocar a través del cos i de la paraula. Els set intèrprets comencen amb una exploració personal molt subtil per passar després a desfer-se de tot el que els lliga amb la seva projecció exterior. Es despullaran totalment de prejudicis i mirades externes per mostrar-nos el seu jo més privat. Un jo que coneixerem per fora, però també per dins… a través de diversos testimonis que ens acostaran a la seva idea de la sexualitat, del gènere, de les relacions, […]