Carles Armengol Gili

Les històries amb un personatge excèntric i imprevisible al mig sempre van un pas endavant que les altres, ja sigui per un plus de comicitat, perillositat o fins i tot dramatisme. Són personatges que ens poden inspirar tendresa i crispació a la mateixa escena; personatges que a vegades costa d’oblidar, tant per les seves capricioses decisions com per la rellevància i clarividència d’alguns dels seus actes. I difícil d’oblidar resulta aquesta mare de nom canviant que viu en una fantasia continua, però feliç, sempre amb un somriure als llavis i una idea extravagant al cap. Esperant Mr. Bojangles es basa en la novel·la d’Olivier Bourdeaut, un autèntic fenomen que va ser un gran èxit de vendes i que fins i […]

Macbeth aterra de tant en tant a la nostra cartellera, ja sigui en el seu format teatral (clàssic o transgressor, com el de Moreno Bernardi) o operístic. Un text tan immens dóna per a moltes visions, moltes lectures i algun que altre exercici narratiu o estilístic. La versió de Pau Carrió sorprèn sobretot per la seva imatge, absolutament fosca, tenebrosa i obscura. Una imatge que ja s’ha donat en altres ocasions (de fet, es tracta d’una de les obres més fosques de Shakespeare) però que aquí es reforça amb la indumentària militar i religiosa de Sílvia Delagneau, la il·luminació impressionista de Raimon Rius o els impactants element escenogràfics de Sebastià Brosa. Una maquinària tècnica perfecte per a una idea de […]

Caryl Churchill és una de les autores britàniques més prolífiques i reconegudes. La seva ja llarga carrera comença cap als anys 60, i de mica en mica va abandonant el naturalisme per instal·lar-se en un teatre més avantguardista, en el que destaquen temes com el feminisme o l’abús de poder. A Barcelona s’han vist en els darrers anys vàries de les seves obres: El setè cel, I només jo vaig escapar-me, Top Girls o El desig del cor. També hi va haver una versió de l’obra que ara ens ocupa en el 2007, dirigida per Jordi Prat i Coll, i amb Andreu Benito i David Selvas com a protagonistes. Una còpia ens parla de la identitat, de qui som davant […]

Aquest no és un espectacle com qualsevol altre, sinó més aviat un recital que ens vol acostar a un cert tipus d’espiritualitat. Un muntatge on la paraula i la música de Bach ens volen acostar a l’ànima, companya i esclava dels nostres fets i de les nostres vivències. Lluís Homar, igual que en el recital a dos que ha representat recentment amb Adriana Ozores, vol que com a espectadors ens buidem de tot i ens acostem a les paraules dels clàssics per arribar a una fita més alta. Si això s’aconsegueix o no ja depèn de cadascú, però ell posa les bases sobre les que se sustentarà tot plegat: un quartet de veus sota la direcció musical de Xavier Albertí, […]

Qui no coneix les novel·les o històries de Jane Austen? Encara que només sigui per les desenes d’adaptacions en cinema o televisió (Sentit i sensibilitat, Orgull i prejudici, Emma, etc.) tothom té una idea dels elements que conformen l’univers de la famosa autora britànica: els matrimonis de conveniència, la necessitat de casar-se per mantenir econòmicament a tota una família, les diferències dins d’una mateixa classe acomodada, i molts altres elements individuals que ens porten indefectiblement al que algú va arribar a anomenar “cinema de tassetes”. Però no s’enganyin, Els Watson és tot això… només fins a un determinat moment. L’obra, que agafa com a referència una novel·la inacabada d’Austen, comença amb tot el que esperem d’ella i es para en […]