Carles Armengol Gili

Aquesta ja és la tercera edició del projecte Òh!pera, en la que el Gran Teatre del Liceu dona cabuda a tres petites òperes de cambra totalment inèdites. I és que els artífexs són tots joves promeses, cadascun dins del seu camp. El projecte col·labora amb quatre escoles de disseny de Barcelona, l’Institut del Teatre, el Conservatori del Liceu i altres entitats o institucions relacionades amb tot el que un espectacle com l’òpera pot arribar a necessitar. A banda, Òh!pera també permet conèixer espais del Liceu que normalment no estan oberts per al gran públic. La primera de les peces presentades és Contradir la nit, una escapada a la Barcelona subterrània i més canalla. Una obra que reivindica una ciutat que […]

Un cubicle de dimensions reduïdes i cortines vermelloses, una dona enigmàtica que espera pacientment les seves cent cites, una pantalla enorme que capta els detalls més petits… Això és The second woman, l’espectacle experimental que ha acaparat titulars aquest darrer cap de setmana. I no és per menys… La proposta ja era de per si curiosa i atractiva des del principi, però per sobre de tot hi havia el valor d’una gran actriu com Maria Hervás (Ifigenia en Vallecas, Jauría, Yerma) que acceptava el repte de tancar-se en el petit espai durant 24 hores seguides i rebre a un centenar d’homes amb els que no havia tingut cap contacte previ. Tot havia de sorgir de les reaccions més petites, de […]

Daniela Feixas ha optat pel thriller rural en la seva estrena com a autora resident de la Sala Beckett. Ha tirat de records d’infantesa, de la seva experiència vital en dos pobles petits i segurament de la influència que el cinema o la televisió exerceixen sobre l’imaginari col·lectiu. De fet, hi ha una escena inicial reveladora que pot remetre a la famosa Laura Palmer de Twin Peaks (quina casualitat, però el personatge sobre el que gira tot també es diu Laura) i altres referències a Fargo, les obres de McDonagh o productes similars. En aquest cas, però, Feixas hi aboca les seves pròpies obsessions i alguns elements clau de la seva dramatúrgia: els animals i els adolescents. A Malamort hi […]

Aquesta no és la primera vegada que la novel·la de Joanot Martorell puja als escenaris. Se n’han fet diverses versions escolars, orientades a fomentar la lectura i la comprensió de tot un clàssic, però també en el 2015 la ja desapareguda Jove Companyia del TNC es va atrevir amb el text i va cedir tot el protagonisme a un jove Enric Cambray. Aquest cop, però, és cert que se n’ha volgut fer una versió més adulta i potser més seriosa, tot i que el resultat s’hagi tornat a quedar a mitges. Per començar, no és gens fàcil adaptar aquests tipus de textos al teatre. El llibre de Martorell és una novel·la cavalleresca, amb batalles, guerres i moments eròtics i amorosos […]

Lolita Flores es defineix com a artista, i raó no li falta. Va començar com a cantant, però el tema de la interpretació sempre ha anat apareixent al llarg de la seva carrera. En el cinema, el punt d’inflexió va ser la pel·lícula Rencor, però potser és en el món del teatre on més ha pogut exhibir les seves dots interpretatives durant més temps. En el 2005 va debutar amb Ana en el trópico, que va resultar un gran èxit, i després vindrien Don Juan Tenorio, Sofocos i especialment La plaza del diamante, que significaria un punt i a part en la seva carrera i la carta de presentació més important davant del públic català. A partir d’allà ha anat […]