Carles Armengol Gili

Admiro la gosadia de grups modestos, i de pressupostos encara més modestos, que s’enfronten a grans i complicats textos teatrals. Valoro molt que no sacralitzin els clàssics ni els hi tinguin cap mena de respecte. Però també haig d’admetre que als McGregor aquest Ròmul els hi ha vingut una mica gran. I és que Dürrenmatt és un gran autor al que costa agafar-li el to, que segons la meva opinió mai hauria de ser el de farsa o paròdia… que és precisament el que adopten quasi tots els personatges. Tots menys un, ja que el Ròmul d’Oriol Guinart navega per una naturalitat aclaparadora. Desconec si és un fet volgut per la directora Marta Domigo, però en tot cas és un […]

A priori semblava que un musical en el que hi estaven ficats Marc Sambola, David Pintó i Marc Vilavella acabaria essent un èxit. Si a sobre es recopilaven cançons ben conegudes d’altres musicals, el collage no podia fallar. Però, ves per on, l’invent no ha funcionat… Sembla que la primera intenció no era fer un recital de cançons inconnexes -cosa que potser hauria funcionat millor- sinó un musical on les lletres dels diversos temes acabessin donant un fil argumental a tot el conjunt, a l’estil de Marry me a little. El que passa és que de Sondheim només n’hi ha un, i finalment la historieta dels cinc amics que volen triomfar en el món de l’espectacle acaba resultant una mica […]

Tot i que estem davant d’un text críptic i de corrent surrealista, està clar que Lorca volia parlar d’una nova forma de fer i entendre el teatre, així com d’una homosexualitat incompresa, soterrada i complexa. No hem d’oblidar que l’obra està escrita a Espanya a principis dels anys trenta, en un moment en que la homosexualitat era difícil de viure en un país masclista, excessivament tradicional i especialment homòfob. Precisament per la seva condició sexual, a més de per les seves idees polítiques, el poeta seria afusellat pocs anys després… Per tant, és fàcil d’entendre que tot es digui sense dir-se, que l’obra es mogui més pers idees i sensacions que no pas per arguments o per qualsevol de les […]

Stephan Zweig va ser un escriptor austríac molt popular durant els anys 20 i 30 del segle passat, però tot i haver tingut una vida plena d’èxits literaris el seu final va ser molt trist. L’any 1942, un cop exiliat a Petròpolis (Brasil) va decidir suïcidar-se juntament amb la seva parella, desesperats pel futur d’Europa i temorosos de que el nazisme s’acabés estenent per tot el món. L’obra que ara ens ocupa es centra en aquest últim tram de la seva vida, concretament a la tarda en que tots dos van prendre la decisió final. Ho fa, però, amb l’afegit d’un tercer personatge, un petit misteri i unes circumstàncies que més que aclarir acaben aportant nous interrogants. És evident que […]

L’any 1972 Jule Styne i Bob Merril van estrenar al Majestic Theatre de Nova York el musical Sugar, basat en la famosa pel·lícula de Billy Wilder Somelike it hot. Ara és la primera vegada que es representa en català, però no el primer cop que s’adapta al petit format. Sigui com sigui, a la Sala Gaudí hi trobem quinze actors i cinc músics que actuen en un espai pràcticament buit. El cert és que a vegades sembla que l’obra demani una mica més d’espectacularitat i un reforç musical més ampli, però si ens cenyim a la producció i a l’espai triat crec que el conjunt és més que notable. Un altre dels handicaps de Sugar és que segueix fil per […]