Carles Armengol Gili

Alfonso Sánchez i Alberto López van aparèixer en el panorama cultural l’any 2012 gràcies a la pel·lícula El mundo es nuestro, un dels primers exemples de crowdfunding que es va donar a l’estat espanyol. La fama, però, els hi ha arribat gràcies a les intervencions a Ocho apellidos vascos o la sèrie Allí abajo. El seu peculiar sentit de l’humor, on es barreja el tòpic andalús amb les reivindicacions socials, es veu totalment representat en l’espectacle que ara es presenta. En realitat es tracta d’un recull d’articles que l’escriptor Arturo Pérez-Reverte va publicar fa anys, i que ara els dos actors han reinterpretat i adaptat al teatre. La idea original és parlar de la corrupció, el desfalc o l’estafa, o […]

Una iniciativa com la de Parking Shakespeare només pot ser digna d’elogi, ja que aconseguir acostar els clàssics a un públic popular i fer que el bard d’Avon soni als parcs barcelonins durant set estius seguits semblava gairebé un impossible. Només per això el projecte ja hauria de figurar entre les proeses més importants que ha aconseguit el nostre teatre a les darreres dècades… Per si això fos poc, estan aconseguint que directors i autors de renom vagin involucrant-se en les seves aventures, com ara Marilia Samper, Antonio Calvo o Marc Rosich. Aquest any li ha tocat a Llàtzer Garcia, que ha dirigit i adaptat Al vostre gust, una d’aquelles delicioses comèdies per les que mai passa el temps. Deixant […]

Just a mig estiu, amb onada de calor i el Grec a punt d’acabar-se, està bé que el Versus ens delecti amb “una ronda” de Cole Porter. Un petit aperitiu, tenint en compte que a la tardor el TNC presentarà un Shakespeare amb cançons del mateix compositor americà. Aquest cop, però, el text és d’Arthur Schnitzler, un autor psicològicament complex que molts veien com el braç literari del mateix Sigmund Freud. El cert és que en aquesta versió la complexitat queda un pèl dissolta, ja que s’atorga més importància a la música que al propi text… aspecte que és perfectament lícit però que no ens ha de portar a engany. Tot i que Cole Porter sona aquí més obscur del […]

Ninet’InfernO no serà un dels espectacles més recordats d’aquest Grec, però no pas perquè ho impedeixi la seva qualitat i la grandiositat del resultat final, sinó per la funció única -estrany plantejament- i la decisió del Festival de traslladar l’obra des del Teatre Grec a la Sala Fabià Puigserver, amb un aforament dues vegades més petit. Es tenia por de la pluja que no va caure? O es tenia por de no omplir el recinte? Sigui com sigui, és una llàstima perquè aquest espectacle ideat per Roland Auzet és d’una bellesa inusual i demostra com es pot integrar el món del circ i l’acrobàcia en un argument purament escènic. El pretext de l’espectacle són els sonets de Shakespeare, degudament triats […]

Si alguna cosa en podem treure d’aquest espectacle és que la democràcia grega, mare i model de totes les democràcies que han vingut després, també tenia les seves esquerdes i les seves parts fosques. L’exemple més clar és el judici a Sòcrates, l’home que deia el que pensava sense disfressar mai la veritat… la seva veritat. Aquest judici, que va acabar amb la mort del filòsof, va estar ben farcit d’interessos privats, mitges veritats i corrupteles variades. I és precisament això el que Mario Gas i Alberto Iglesias han volgut plasmar en un text feixuc, dens i amb poca -o nul·la- acció dramàtica. És cert que interessa sobretot el pensament i els arguments del gran home, però s’hagués agraït una […]