Un grup d’homes primitius persegueix un mamut en una cacera. Aquesta imatge presideix l’últim espectacle que hem vist de la companyia xilena La Re-sentida, la mateixa que ens va portar Paisajes para no colorear i Oasis de la impunidad. Es tracta d’una imatge enorme, ferotge, que resumeix el tema de l’espectacle i que avança la brutalitat que ens mostraran als pocs minuts de començar els set actors adolescents que el protagonitzen. Una brutalitat que els hi ve imposada o heretada. Una masculinitat tòxica amb la que, tal com anirem veient al llarg de l’obra, no s’identifiquen… però en molts casos es veuen obligats a acceptar. Si amb el seu primer espectacle La Re-sentida reunia un grup de noies que volien […]