Carles Armengol Gili

En aquesta obra res és el que sembla, començant pel gènere, pel títol i per la promoció que se n’ha fet. Es parla de sexe? Sí, però no de la manera festiva en que un pot parlar de sexe en una comèdia. I per acabar, estem davant d’una comèdia? Sí, però no en el sentit estricte de la paraula. Una obra que comença parlant de desnonaments i amb els crits de fons d’una manifestació anticrisi pot arribar a produir rialles, sobretot si l’autor s’hi esforça, però segurament seran rialles d’aquelles que se’t queden glaçades en el rostre… El punt de partida de Microporno por dinero -dos actors d’obres infantils són desnonats i decideixen refugiar-se a la casa del germà conservador […]

Aprofitant que Dagoll Dagom compleix 40 anys i que Mar i Cel acaba de reestrenar-se, era una molt bona idea que tornés Flor de nit, l’altra gran producció musical de la companyia. I ha tornat de la mà de Víctor Álvaro i l’Almeria Teatre, en versió de petit format i amb tot el respecte i passió que mereix aquest gran homenatge al Paral·lel. Ara que han passat els anys i que les coses es poden veure en perspectiva, i no forçosament sota l’allargada ombra de Mar i Cel, podem assegurar que Flor de nit és un musical rodó, amb un argument molt complet i ben travat i amb una de les millors partitures de Guinovart. La prova més clara és […]

Vaig tenir la sort de veure Mar i cel en la seva primera temporada, ara fa 26 anys, i des de llavors no havia tornat a veure una representació sencera del musical. És cert que la primera vegada que veus aquest muntatge impacta més que en posteriors ocasions, i també és cert que trobar un repartiment com l’original (Carlos Gramaje, Àngels Gonyalons, Pep Cruz, Joan Crosas, Isabel Soriano, Òscar Mas, Carme Cuesta, Muntsa Rius, Roser Batalla…) és força difícil, per no dir quasi impossible. Però deixant de banda les nostàlgies, val a dir que estem davant del primer gran musical que es va fer a casa nostra, un musical que s’ha anat polint i millorant tècnicament en les diferents reestrenes […]

Després d’uns primers anys erràtics, el Teatre del Raval ha trobat finalment el seu camí amb el teatre musical de petit format. Tot va començar amb una idea arriscada i compromesa, La vampira del Raval, i el seu èxit va ser tan notable que des de llavors han desfilat per aquest espai les interessants Goodbye Barcelona i Germans de sang. I a l’espera de l’anunciada La Monyos, arriba ara aquest esbudellador… que finalment ha resultat més entusiasta que no pas efectiu. No es pot passar per alt que muntar un musical a dia d’avui, amb la que està caient, és una tasca enorme i d’entrada molt meritòria. Però un cop deixem aparcada aquesta consideració, val a dir que la proposta […]

M.A.R.I.L.U.L.A. ens mostra la vida d’una dona que, tot i tenir una sèrie de mínims establerts, sap que la seva vida ha tocat sostre. El present no l’estimula i el futur es presenta invariable, cosa que l’impulsa a reflexionar sobre l’existència i a prendre dràstiques decisions. Aquesta obra, escrita per l’autora grega Lena Kitsopoulou, no deixa de tenir paral·lelismes amb la Grècia actual, devastada per la crisi i amb un futur igual d’incert… I crec que és precisament en aquesta doble lectura on radica el valor de la peça. És cert que el text ha estat adaptat a la situació de Catalunya, però també aquí patim un moment singular, d’incertesa absoluta, que encaixa amb la proposta original sense desvirtuar-la. Comentari […]