Carles Armengol Gili

Baricco sempre ha inspirat força a la gent de teatre. Tot i que aquest Novecento està basat en un monòleg creat especialment per a escena, fa poc també es va adaptar al llenguatge teatral la novel·la Oceà, i ja fa uns anys Lluís Soler, Jordi Boixaderas i Marta Marco van fer una lectura dramatitzada de la seva particular versió de La Ilíada. És més, aquest monòleg que ens ocupa avui no és la primera vegada que es representa a casa nostra, ja que es va poder veure en una proposta del grup basc Tanttaka Teatroa i també a mans de l’actor Jordi Bosch. En aquesta ocasió tenim la oportunitat de veure un muntatge petit, íntim, fet amb pocs recursos i […]

El text de Lluïsa Cunillé, guanyador en el seu moment del Premi Nacional de Literatura Dramàtica, actualitza personatges i situacions de les tragèdies clàssiques amb una delicadesa i una intel·ligència que només els grans autors saben transmetre als seus textos. Aquí tenim a Ulisses, un estranger perdut enmig d’un món que no para de créixer (es parla de construccions, de gratacels, d’autovies)… però que està absolutament destruït per dins. I tenim també a quatre dones que anirà trobant pel camí, unes dones que porten gravats a foc els estigmes de la tragedia: Electra, Fedra, Medea i Antígona. El text de Cunillé no és pas fàcil de pair, i la direcció de Paco Zarzoso opta per una immobilitat que pot arribar […]

Un espectacle d’homenatge pot tenir moltes formes, i objectius molt diversos. En el cas de La capitana, el TNC -i no anomeno a cap director o coordinador, perquè ni en el programa de mà en consta cap- ha optat per encarregar a diverses personalitats de la música, el cant o la dansa el seu particular tribut a la bailaora. Aquest estil, més propi dels discos-homenatge o d’espectacles puntuals, contribueix a que el conjunt resulti irregular, i a voltes poc coherent… tot i que hi ha apunts de genialitat que no s’han de passar per alt. La capitana és un espectacle dividit en cinc parts, que s’enllacen per una veu en off excessivament didàctica i, pel meu gust, sobrant. Una conceptualització […]

Més que una obra és un concert. Més que un espectacle és un esdeveniment, un moment únic i catàrtic entre intèrpret i públic. És una nit per recordar, per compartir i, sobretot, per gaudir al màxim. Tot i que està pensada com a funció única, El intérprete té vida per temps. És un muntatge que emociona, que es comenta, que es recomana… El intérprete és molt més que una representació; és una trobada entre amics, una festa a la que tothom vol ser-hi convidat. I davant d’aquesta festa, però darrera de l’intèrpret, hi tenim a Asier Etxeandia, un artista que actua, canta i balla amb una naturalitat i una energia desmesurades. És una bèstia que s’ho menja tot i que […]

La televisió ens ha acostumat en els darrers anys al “collage” visual, a aquesta mena de barreja d’elements diversos que junts acaben creant una realitat diferent i distorsionada. En el camp del teatre, però, el grup The Chanclettes ja va començar a utilitzar aquest recurs en els noranta per acabar convertint-lo en espectacle. Anys després, el grup Transtorners segueix en la línia… però hi afegeix el seu estil propi i aconsegueix crear històries amb continuïtat i no només esquetxos. És un “rizar el rizo” que funciona, i sorprèn, sobretot per la tècnica de tots els membres del grup, l’entusiasme, la originalitat de l’estètica i la perfecta execució de tot plegat. Transfusión és un pas més en la tècnica del “túrmix-playback”, […]