Carles Armengol Gili

Res de tu és una obra que ens parla d’un amor obsessiu, d’una sortida de l’armari, d’un escriptor que no escriu i d’una colla de personatges que secunden al protagonista i a la vegada el construeixen. També cal assenyalar que el text d’Ivan F. Mula està explicat en primera persona, fent més palès el seu estil literari, que no s’amaga en cap moment sinó que més aviat es potencia. Aquesta primera persona, a més, es desdobla i ens permet veure diferents plans del personatge: el que diu, el que sent, el que pensa, el que es calla… Tot un exercici de virtuosisme pels actors i també per a la directora Montse Rodríguez Clusella (Scratch, Uppgivenhet, A.K.A., Ricard de 3er), experta […]

Ja fa temps que la cartellera s’ha omplert d’obres que podríem anomenar “testimonials” –una variant dins del teatre documental-, on l’autor, l’actor o l’actriu expliquen directament un cas personal i elaboren una catarsi col·lectiva acompanyats del públic assistent. Se’ns ha parlat de la pèrdua d’un fill (Llibert, Una gossa en un descampat), d’abusos sexuals (Sucia), de l’intersexualitat (Hermafrodites a cavall) o de l’extirpació d’un pit (360 grams, i ara també Adéu, Jane). Hi ha diferents maneres de fer-ho, i la veritat és que els resultats han demostrat que es tracta d’un subgènere viu i, de moment, amb una llarga vida. A l’obra de Clara Moraleda, ella mateixa ens explica com va perdre un pit a l’edat de 17 anys. Ho […]

El beso de la mujer araña és una novel·la de Manuel Puig del 1976, inspirada en el pres polític Luis González de Alba. Després vindria la pel·lícula protagonitzada per William Hurt (el seu únic Òscar) i, fins i tot, un musical de Fred Ebb i John Kander que va guanyar el premi Toni el 1993. Enmig de tot això hi hauria diverses adaptacions teatrals, com la que ens arriba ara. I és que el teatre era l’espai ideal per explicar una història que passa entre les reixes d’una cel·la, on només la fantasia i la imaginació de Molina (una dona en el cos d’un home) aconsegueixen obrir una finestra a l’esperança. L’equip que ara defensa aquesta versió (Eusebio Poncela, Igor […]

Tenim la gran sort que, de tant en tant, l’escena catalana reserva un espai per a un muntatge de Goldoni. I tenim també la gran sort que al llarg dels anys hem vist adaptacions realment meritòries, capitanejades per directors que hi han abocat tota la seva sensibilitat i tota la seva experiència escènica: Lluís Pasqual (Un dels últims vespres de Carnaval), Sergi Belbel (L’hostalera, L’estiueig), Luca Ronconi i Ariel Garcia Valdés (La serventa amorosa), Pau Carrió (L’hostalera), etc. Oriol Broggi s’enfronta ara a aquest autor amb tot el bagatge de La Perla 29, però també amb l’herència del Teatre Lliure i de tants i tants muntatges que ens han sorprès i captivat. Aquesta nova adaptació llueix per la seva senzillesa, […]

Tot comença amb una trobada d’amics i amigues, en plena joventut. Celebren un aniversari, però sobretot celebren la vida, el moment en el que es troben… i brinden per un futur que serà realment formidable. Estan en un moment d’eufòria, de felicitat plena. Un d’aquells moments que fa perdre la perspectiva de les coses perquè s’està en una fase d’excitació i positivitat absolutes. Però està clar que el temps ho posa tot a lloc i que l’eufòria costa mantenir-la o vehicular-la. L’obra de Lara Díez Quintanilla s’inicia amb aquest moment concret per exposar-lo de seguida a un cataclisme, a una mena d’apocalipsi o fi del món. Evidentment, el contrast genera canvis profunds a tots els personatges, que de tant en […]