Carles Armengol Gili

Grease és un musical que sempre ens fa venir un somriure als llavis. Quan pensem en ell ho fem també en la pel·lícula de Travolta, una icona i un referent estilístic (tant pel que fa a la música com a la imatge) que va marcar a la generació de finals dels setanta i principi dels vuitanta. Ara bé, el musical es va estrenar l’any 1971 i el que pretenia era fer un petit homenatge a la música de la segona meitat dels cinquanta, quan començava a emergir amb força el rock and roll i tot els ritmes que en van derivar. El resultat el coneixem tots, ¿per què qui no ha escoltat alguna vegades tres o quatre de les cançons […]

Aquesta obra ja era incòmoda quan es va estrenar, ara ja fa més de 12 anys, i ho continua essent a l’actualitat. Les xarxes socials, la cultura de la cancel·lació i la rapidesa de les notícies –especialment les negatives- fan que l’argument que es va gestar en aquell moment a la Sala Beckett segueixi vigent i fins i tot més viu i més creïble. I és que el text de Josep Maria Miró, multipremiat i molt traduït, fa una radiografia excel·lent de tot el que pot arribar a inocular la por en els nostres cervells… cada dia més exposats a suposicions, sospites i falses notícies. L’obra de Miró té la virtut de no explicar-nos més del compte i de sembrar […]

Escoltar els versos de Calderón de la Barca sempre és un gust i un privilegi, i si es tracta dels versos d’un dels millors actes sacramentals que va escriure encara millor. El gran teatro del mundo no deixa de ser una peça religiosa amb una estructura al·legòrica i un tema eucarístic, que sovint es representava –com tots els actes sacramentals- el dia de Corpus Christi, però no cal oblidar que Calderón va ser un autor revolucionari en el gènere i el que fa amb aquesta peça és realment un prodigi i un mostrari en el que posteriorment s’emmirallaran molts altres autors. Per començar, articula un tema central que dona molt de si: considerar el món com un teatre, on cadascú […]

Ja fa més de 10 anys que aquest espectacle sobre la vida de Miguel de Molina roda per tota Espanya. Un espectacle que li ha valgut al seu actor protagonista el premi Max d’interpretació i el premi de la Unión de Actores, entre altres. Un monòleg amb cançons que repassa els fets més importants que van envoltar al cantant folklòric, un represaliat de la Guerra Civil que es va passar més de mitja vida a l’exili “por rojo y por maricón” (el mateix que li van dir a Lorca, amic i coetani de Molina). L’obra, per tant, va més enllà de la peça autobiogràfica per convertir-se en una defensa de la llibertat i en un cant contra l’homofòbia. De fet, […]

Hi ha obres de teatre que són monumentals, ja sigui pel seu desafiament, per la seva ambició o perquè acaben essent un fenomen extrateatral. Ara em venen al cap Àngels a Amèrica, Homebody/Kabul o Agost, per posar només exemples de la dramatúrgia nord-americana, sempre avesada a construir obres que aspiren a ser “més grans que la vida”. En aquest cas estem davant d’una obra magna, no només per la seva durada extrema (recordem que les dues parts d’Àngels a Amèrica tenien una durada fins i tot superior) sinó per la força del missatge i per la voluntat d’unir generacions davant de problemes comuns. Matthew López escriu un text que beu directament d’autors com O’Neill o Kushner, però que es presenta […]