Carles Armengol Gili

D’entrada, és ben curiós trobar-se un musical de creació pròpia que parli d’una dona americana dels anys trenta obsessionada per treballar en el cinema d’animació de l’època. No es pot parlar de l’estudi en qüestió, ni del famós home que hi havia al darrera, ni del ratolí que va crear… però tots sabem de qui s’està parlant i del context que hi havia. Sobta veure-ho en català, al TNC, i en una producció gegantina i poderosa, com moltes del Nacional. Però superat l’ensurt o la sorpresa inicial, un s’endinsa en una obra de factura clàssica, amb una música que també traspua swing per totes les seves notes i anima a bellugar els peus, vulguis o no vulguis. Potser falta més […]

L’ombra d’Escape Room, i també el seu gran èxit comercial, és allargada i realment influent. Molt ha trigat a sortir-li una cosina germana, i justament ha vingut de la mà d’un dels autors més exitosos del nostre teatre. Després de FitzRoy, Jordi Galceran ha provat sort amb una casa rural, una nit misteriosa, uns dispesers molt intrigants i algunes situacions que barregen terror i humor. La originalitat, paradoxalment, potser ve d’un cert costumisme, de tres o quatre tòpics i de la divertida parella que formen Lluis Villanueva i Anna Güell, que tant parlen amb vers com invoquen a tots els sants en una llarga i divertidíssima escena. En aquest tipus d’obres l’embolcall hi juga un paper decisiu. La casa no […]

Tot i que ara ja estigui una mica oblidat, Godspell va ser un musical molt exitós i influent a principis dels 70. Va ser coetani de Jesucrist Superstar, i el cert és que hi ha nombroses coincidències entre elles. Les dues van tenir una estrena al marge de Broadway abans d’arribar als grans teatres, les dues van ser adaptades al cinema, les dues tenen una estètica hippie molt pròpia de l’època, les dues van col·locar algun tema a les llistes d’èxits i també les dues -i això és el més important- tenen com a protagonista a Jesús. És cert que Godspell es basa en les paràboles i els missatges de l’Evangeli segons Sant Mateu i està estructurada en base a […]

Aviat farà 36 anys de l’estrena de Mar i Cel. Va ser el 7 d’octubre de 1988, al Teatre Victòria, amb un repartiment que ja és història del nostre teatre: Àngels Gonyalons, Carlos Gramaje, Joan Crosas, Pep Cruz, Isabel Soriano, Carme Cuesta, Òscar Mas, Roser Batalla, Muntsa Rius, etc. Hi va haver reposicions el 2004 i el 2014, i just ara, deu anys més tard, la última i definitiva. Dagoll Dagom sembla ser que es retira del tot dels escenaris, deixant a les seves esquenes un repertori de musicals que ha fet les delícies de vàries generacions. El gran èxit de Mar i Cel -a la dècada dels vuitanta i també ara mateix- descansa sobretot en el text de Guimerà […]

Juan Mayorga és potser un dels dramaturgs en llengua castellana més coneguts i més prestigiosos de les últimes dècades. Va estudiar filosofia i matemàtiques –dos temes que influeixen en la seva personalitat artística i la seva escriptura-, va començar a escriure teatre per a grups com El Astillero, La loca de la casa o Animalario i va acabar per estrenar al Centro Dramático Nacional, a la Compañía Nacional de Teatre Clásico o La Abadia, de la que és actualment el seu director. El 2018 ingressa a la Real Academia Española, on ocupa el seient M. De Mayorga hem vist aquí infinitat d’obres, quasi sempre en muntatges que venien de Madrid… però també en muntatges produïts aquí, com Himmelweg o El […]