Carles Armengol Gili

Comença una escena, aparentment banal i intranscendent, però al minut torna a començar. I als dos minuts la tornem a veure, potser amb matisos, amb petits detalls que no havíem captat… i així durant una bona estona. Endavant i enrere. Situacions que avancen amb molta lentitud, perquè sempre tenen un mateix punt de partida i una base a la que agafar-se, a l’igual que aquesta família que espera el retorn d’una filla i que pel mig s’enquista en situacions imperceptibles que ho capgiren tot. Així és aquest text de Caryl Churchill, una de les autores britàniques més importants de l’actualitat i també una de les grans renovadores del llenguatge teatral. Enfrontar-se a una obra d’aquest tipus requereix una certa predisposició. […]

La Tribuna, d’Emilia Pardo Bazán, es considera la novel·la que va introduir el naturalisme a Espanya. Explica les desventures d’una sèrie d’obreres en una fàbrica de tabac de La Coruña, just en l’època en que estava a punt de constituir-se la primera República. A Cigarreras es fa una adaptació d’aquesta important obra literària, però introduint també a l’escriptora gallega com un personatge més. El resultat és un fresc força aclaridor d’una època i d’una situació política i econòmica que marcaria el final del segle XIX a Espanya, amb clares referències a temes que també cuegen a la societat actual: la lluita de classes, el feminisme, la convulsió política, etc. Pardo Bazán va ser moltes coses a la seva vida: aristòcrata, […]

El palmeral és una obra d’Albert Tola formada per set monòlegs que expliquen la història d’una execució en una societat islàmica. Ens parlen els dos executats -ara, esperits que vaguen sense cap objectiu-, el botxí, les vídues, el traïdor que els va delatar i també una alosa que va sobrevolar l’improvisat patíbul. Tenim diversos punt de vista, diverses versions del tema i, fins i tot, diferents perspectives de l’espai on succeeix tot. Un mosaic que ens parla de la intolerància, de la incomprensió, de les injustícies… però també de les societats reprimides i dels amors que sobreviuen a tot. La història està explicada també amb diferents tons, des de l’intel·lectual d’Abu Hasan i la seva dona fins al més popular […]

Sempre s’ha dit que Desig és una mena de text fundacional dins de la dramatúrgia catalana, primer perquè va suposar un punt i a part dins de l’escriptura de Benet i Jornet i segon perquè va influenciar a diversos autors, com ara Sergi Belbel o Josep Maria Miró, entre d’altres. És un text opac, amb poques concessions cap a l’espectador, i amb una claríssima influència de Pinter… o fins i tot de Sanchis Sinisterra. Un text en el que destaca sobretot l’ús del llenguatge, i també de tota una sèrie de recursos formals que l’autor utilitza per parlar-nos a la vegada, i en el mateix nivell, de present i passat… de realitat i ficció. Desig transita pel misteri -sobretot el […]

Sabia que m’enfrontaria a un experiment teatral, i així ha estat. Sabia que em tocaria llegir bastant, que l’espectador formava part essencial de l’espectacle, que l’acció teatral es barrejaria amb l’escriptura… i el cert és que tot s’ha complert, com a les millors profecies. El que potser ja no sabia és com Tim Crouch -un dels autors britànics més trencadors dels darrers anys- aconseguiria lligar tots els elements, i com la companyia Sixto Paz els portaria a escena d’una forma intel·ligible i eminentment teatral. Salvació total… és un espectacle que sorprèn des de la seva concepció, que tampoc desvetllarem en excés. I la veritat és que la seva grandesa està, precisament, en el seu origen. La forma d’explicar la història […]