Carles Armengol Gili

Guillem Albà es defineix com a clown i creador escènic. A partir d’aquí l’hem vist actuant, dirigint, fent televisió o ràdio… i, sobretot, saltant d’una disciplina a l’altra: clown, titelles, teatre visual, teatre de gest, música, etc. En el seu novè espectacle en solitari ha decidit donar un nou salt al buit i s’ha deixat dirigir per Andrea Jiménez, una de les creadores de nova formada més sol·licitades del panorama actual. El resultat és una mena d’híbrid sobre la mort –a molts nivells- i també sobre el fet d’actuar i dedicar-se al teatre. A partir de performances, teatre de text o moments més propers al lirisme ja conegut d’Albà, l’obra transita de forma una mica erràtica i no sembla trobar […]

El circ ja fa anys que es presenta sota formes molt diverses, en espais que abans no eren habituals (teatres, places, vestíbuls de museus o altres equipaments) i amb un embolcall més propi d’altres gèneres. The Genesis, de la companyia danesa Copenhagen Collective es representa en teatres i ho fa sota l’aparença d’un espectacle de dansa. Però no ens enganyem… A banda d’unes petites coreografies i uns quants moviments escènics orquestrats, el muntatge és acrobàcia pura. Un seguit de números on les torres humanes, els salts i els exercicis de força es van succeint amb una rapidesa vertiginosa. I tot amb una delicadesa i elegància que el fa molt especial, com si la gravetat hagués desaparegut de l’escenari i els […]

M’agraden les obres que als pocs minuts ja han plantejat el conflicte dramàtic de la peça i han retratat perfectament als personatges principals. De fet, Les mans presenta un conflicte professional i de parella, amb el tema de la salut mental de rerefons. Un conflicte que donarà per molt, fins i tot per a una història que s’allarga en el temps –més d’un any- i que va agafant camins diversos segons les reaccions dels protagonistes. Una història d’amor explicada des de la part menys amable, però amb un romanticisme decadent i complex que a estones sembla recordar un dels arguments més clàssics de Hollywood, el de la pel·lícula A star is born. Un dels grans encerts de Les mans és […]

Aquesta és una coreografia sobre la intimitat, però també sobre els afectes que es creen entre un grup de persones i els efectes que produeixen en qui ho mira. AEffective Choreography és una peça del portuguès André Uerba que vol provocar a través del cos i de la paraula. Els set intèrprets comencen amb una exploració personal molt subtil per passar després a desfer-se de tot el que els lliga amb la seva projecció exterior. Es despullaran totalment de prejudicis i mirades externes per mostrar-nos el seu jo més privat. Un jo que coneixerem per fora, però també per dins… a través de diversos testimonis que ens acostaran a la seva idea de la sexualitat, del gènere, de les relacions, […]

Aquesta ja és la tercera edició del projecte Òh!pera, en la que el Gran Teatre del Liceu dona cabuda a tres petites òperes de cambra totalment inèdites. I és que els artífexs són tots joves promeses, cadascun dins del seu camp. El projecte col·labora amb quatre escoles de disseny de Barcelona, l’Institut del Teatre, el Conservatori del Liceu i altres entitats o institucions relacionades amb tot el que un espectacle com l’òpera pot arribar a necessitar. A banda, Òh!pera també permet conèixer espais del Liceu que normalment no estan oberts per al gran públic. La primera de les peces presentades és Contradir la nit, una escapada a la Barcelona subterrània i més canalla. Una obra que reivindica una ciutat que […]