Carles Armengol Gili

Aquesta és una comèdia que segurament està destinada a l’èxit i a una llarga vida. No crec que sigui com Escape Room, però està clar que Joel Joan és un reclam important a la cartellera, i el tàndem que forma amb Hèctor Claramunt ha donat títols indispensables com el ja citat o El pare de la núvia, De totes maneres, crec que aquí s’han decantat per un histrionisme -formal i argumental- que descol·loca a primera instància i que m’ha acabat esgotant per acumulació. A la primera meitat de l’obra se’ns ofereix el retrat d’un actor exitós i pagat d’ell mateix, que malgrat tot no ha rebut el reconeixement que ell creu que es mereix per part de la professió. Al […]

Andrés Lima és un nom mític del teatre madrileny, des de la seva participació en el grup Animalario fins a les seves col·laboracions individuals amb el Teatro de la Abadía, el Centro Dramático Nacional o el Teatro de la Zarzuela. En ocasions, com en la que ens ocupa, també s’encarrega de la dramatúrgia. En aquesta ocasió ha sigut conjuntament amb Albert Boronat, a partir dels testimonis d’un gup de treballadores del sexe que es van entrevistar prèviament i que apareixen en imatges en els crèdits finals. De fet, es tracta de teatre documental, d’un retrat de la prostitució des de diferents prismes i sense evitar polèmiques ni opinions contraposades. Tothom traurà les seves conclusions, i segurament ja entrarà al teatre […]

Hi havia molta expectació davant d’aquest nou Hamlet de La Perla 29. No només pel fet de tornar a adaptar la més famosa obra de Shakespeare (la primera ocasió va ser en el 2009, i amb Julio Manrique de protagonista), sinó perquè aquest cop s’anunciava un esdeveniment únic i irrepetible. La veritat és que fer l’obra en una sala de cinema, i utilitzant la pantalla gegant de l’Aribau com a eix vertebrador, augurava coses molt interessants… Finalment, el resultat ha estat satisfactori però no ha sorprès tant com s’esperava. L’espai llueix monumental, però no és ni acollidor, ni queda ben il·luminat, ni aconsegueix crear tampoc una experiència visual innovadora o transcendent. El diàleg que s’estableix entre l’obra de teatre i […]

Portem uns quants anys amb versió quasi anual d’una novel·la de la prolífica Agatha Christie… i quasi sempre amb força èxit de públic. La ratonera, Y no quedará ninguno, Testimoni de càrrec, Muerte en el Nilo, La Teranyina, etc. Un allau de propostes que va començar cap el 2014 i que ha aconseguit que alguns espectadors esperin cada temporada la seva ració de crims. En aquesta ocasió ens arriba un dels títols més coneguts de l’autora britànica, tant per la seva sorprenent resolució com pel fet d’haver-se adaptat al cinema en dos estel·lars produccions. Val a dir que moltes adaptacions de Christie delaten un estil i una fusteria teatrals que acaben resultant antiquats. Aquest cop, però, crec que s’ha aconseguit […]

Aquest espectacle va guanyar la darrera Mostra de Teatre de Barcelona, celebrada la tardor passada. En ell conflueixen tres històries sobre la comunicació -o incomunicació- a la societat actual. Tres maneres de mostrar-nos la dificultat de les relacions humanes en un món on primen les xarxes socials, la distància (física o no) i una aclaparadora i preocupant deshumanització. El text i la direcció d’Iván Andrade aprofiten molt bé els recursos que té a l’abast, i de mica en mica construeixen un mosaic que encaixa, que emociona i que convenç. La història de l’androide aporta el seu punt d’humor, la dels joves que es comuniquen només per xarxes desperta certa tendresa i la de la parella japonesa -parlada en japonès, amb […]