Carles Armengol Gili

Se’ns adverteix al començament de la funció que siguem molt estrictes amb el tema del mòbil i qualsevol cosa que pugui distreure als actors o a altres espectadors, i és que ja ens diuen que els silencis, en aquest cas, són tant o més importants que els diàlegs. Un cop comença l’obra ens adonem que la majoria de pauses estan carregades d’emocions i secrets que anirem descobrint al llarg de la peça. Estem davant d’un text que va desgranant la història poc a poc, buscant tocar la fibra… a vegades de forma subtil i a estones amb molta més desimboltura. Guillem Clua utilitza tota la seva experiència com autor per pilotar aquest delicat artefacte cap a on ell vol, amb […]

Giselle és un dels ballets més coneguts del repertori clàssic, tant per la música d’Adolphe Adam i la coreografia original de Perrot i Coralli com per la història romàntica que explica. A Giselle es parla d’amor romàntic, d’engany, de mort i de venjança, encarnada per les Wallis. En canvi, la versió que ara ens porten els coreògrafs Mattia Russo i Antonio de Rosa ha volgut reflectir com es viu aquest tipus d’amor entre el jovent actual, mostrant-ne les semblances i també les diferències. De fet, l’espectacle comença ja amb el cadàver de la protagonista, per passar després a un paisatge d’extraradi -quasi lunar- on es troben una colla de nois i noies. Una massa coral que es mantindrà tota l’estona […]

Comença una escena, aparentment banal i intranscendent, però al minut torna a començar. I als dos minuts la tornem a veure, potser amb matisos, amb petits detalls que no havíem captat… i així durant una bona estona. Endavant i enrere. Situacions que avancen amb molta lentitud, perquè sempre tenen un mateix punt de partida i una base a la que agafar-se, a l’igual que aquesta família que espera el retorn d’una filla i que pel mig s’enquista en situacions imperceptibles que ho capgiren tot. Així és aquest text de Caryl Churchill, una de les autores britàniques més importants de l’actualitat i també una de les grans renovadores del llenguatge teatral. Enfrontar-se a una obra d’aquest tipus requereix una certa predisposició. […]

La Tribuna, d’Emilia Pardo Bazán, es considera la novel·la que va introduir el naturalisme a Espanya. Explica les desventures d’una sèrie d’obreres en una fàbrica de tabac de La Coruña, just en l’època en que estava a punt de constituir-se la primera República. A Cigarreras es fa una adaptació d’aquesta important obra literària, però introduint també a l’escriptora gallega com un personatge més. El resultat és un fresc força aclaridor d’una època i d’una situació política i econòmica que marcaria el final del segle XIX a Espanya, amb clares referències a temes que també cuegen a la societat actual: la lluita de classes, el feminisme, la convulsió política, etc. Pardo Bazán va ser moltes coses a la seva vida: aristòcrata, […]

El palmeral és una obra d’Albert Tola formada per set monòlegs que expliquen la història d’una execució en una societat islàmica. Ens parlen els dos executats -ara, esperits que vaguen sense cap objectiu-, el botxí, les vídues, el traïdor que els va delatar i també una alosa que va sobrevolar l’improvisat patíbul. Tenim diversos punt de vista, diverses versions del tema i, fins i tot, diferents perspectives de l’espai on succeeix tot. Un mosaic que ens parla de la intolerància, de la incomprensió, de les injustícies… però també de les societats reprimides i dels amors que sobreviuen a tot. La història està explicada també amb diferents tons, des de l’intel·lectual d’Abu Hasan i la seva dona fins al més popular […]