Carles Armengol Gili

No paren de sortir propostes teatrals, sobretot de companyies joves, que parlen sobre l’assetjament i la violència masclista… però poques ho fan amb un debat incorporat en el que es poden compartir vivències, opinions i testimonis. Un plantejament de teatre fòrum tan interessant com necessari. De fet, l’espectacle porta quasi tres anys promovent el diàleg i essent un punt de trobada indispensable per a associacions amb perspectiva de gènere. L’espectacle en si ens ofereix la conversa -primer analítica i més tard tensa i violenta- entre una noia i un home. No sabem quina relació existeix entre ells ni què va passar temps enrera, i potser poc importa, perquè de fet el més important és l’actitud que acaben tenint l’un amb […]

Roberto G. Alonso està a punt d’arribar als trenta anys de carrera artística, i pel camí ha fet quasi de tot: coreògraf, ballarí, director teatral, actor… L’hem vist amb la seva companyia pròpia, que encara segueix en actiu, però també a les ordres de gent com Xavier Albertí o Josep Maria Portavella. Durant aquests anys ha anat evolucionant cap al gènere del cabaret, on sembla sentir-se molt còmode. Almenys així ho testimonia la seva faceta darrera del Cabaret 13 o el magnífic Laberint Streaptease, que es va poder veure fa unes temporades a l’Espai Brossa. El seu últim muntatge va en la mateixa línia, tot i que aquest cop dirigeix a un grup d’alumnes i exalumnes de l’Escola Eòlia que […]

Els que fa anys que seguim a Marta Carrasco sabem què ens podem trobrar quan ens acostem a un dels seus espectacles. El seu estil, ja sigui en gran producció o en espectacle de petit format, sempre té uns elements que conflueixen i que creen la marca de la casa. La peculiar i importantíssima utilització de les músiques, la relació amb els objectes o les teles (gasses, plàstics) o l’actuació quasi expressionista dels seus actors/ballarins són aspectes que tampoc falten a Jo, dona. En aquesta peça -un duet, similar al que ja va fer l’any 2011 a No sé si…– recupera, però, un personatge i una història reals. Si al principi de la seva carrera en solitari va fixar-se amb […]

Aquesta obra ens parla de les misèries de la societat, i sobretot del que pot portar a una persona a voler deixar aquest món. El més encertat del text és que no ens planteja un cas obvi, ni ens presenta tampoc a una persona desequilibrada, sinó a algú que pot ser com qualsevol dels espectadors o espectadores que seuen al pati de butaques. Un personatge que un dia ho té quasi tot, que malviu de la professió d’actor però que és relativament feliç en el seu piset, al costat de la persona que s’estima. Perdre alguna d’aquestes coses comporta, en ocasions, perdre’n alguna més… fins que al final et pots trobar sense res de la nit al dia. Amb aquest […]

Jan Vilanova és un autor que porta molts anys lligat a la companyia Sixto Paz Produccions, amb la que ha estrenat obres com Història, Dybbuk o Así bailan las putas. L’any 2018 va estrenar a la Sala Intemperie de Madrid el text Oscuridad, que ara s’ha traduït com a Foscor i que ja comptava en aquell moment amb Dafnis Balduz com un dels dos únics personatges. L’obra ens parla de com reaccionem davant de fets que ens superen, davant de situacions gairebé inexplicables que ens posen en evidència. Ho fa mentre coqueteja amb la ciència ficció i amb l’absurd, dos gèneres que en ocasions van de la mà i que aquí encaixen d’allò més bé. En aquesta versió dirigida per […]