Adaptar una novel·la famosa al teatre, i més si es tracta d’una novel·la de reflexió psicològica, sempre és un repte i fins a cert punt un agosarament. Aquesta adaptació de la novel·la de Virginia Woolf no s’escapa del perill, sinó que cau de quatre potes en els paranys que a vegades ens prepara la literatura dramàtica. Al meu entendre, el llenguatge que s’ha triat en moltes parts, la poca definició de les històries secundàries i l’abús d’escenes poc teatrals han fet d’aquest adaptació un projecte fallit… tot i que salvable per algunes bones decisions. La primera, escollir a una actriu tot terreny com és Blanca Portillo, que amb la seva Clarissa s’atreveix fins i tot amb registres poc habituals en […]
Carles Armengol Gili
796 Recomanacions