Carles Armengol Gili

Aquesta obra d’Alex Oates es va estrenar a Londres ja fa uns cinc anys, i des del mateix moment de l’estrena es va veure que estava creada per provocar reaccions contràries. L’elecció de representar amb un titella a un nen amb trastorn de l’espectre autista (TEA) ja era tota una declaració d’intencions, però també ho era el fet de presentar a uns pares que ja no poden assumir emocionalment i físicament la cura del seu fill. A l’obra es planteja cruament la nit abans d’internar al nen en un centre especialitzat. Les converses entre pare i mare, que no passen precisament per un bon moment, així com els diàlegs amb el cuidador, acaparen la major part de la peça. Converses […]

Una obra et pot atrapar pel seu contingut o temàtica, o bé per com està explicada, o bé per la força de les seves interpretacions… Quan t’atrapa per les tres coses a la vegada és fàcil endevinar que es convertirà en un èxit segur i rapidíssim, com és el que està passant amb aquesta versió de Prima Facie. L’obra es va estrenar el 2019 a Austràlia, i en el 2022 i 2023 es va representar, respectivament, al West End i a Broadway. En els dos últims casos l’actriu escollida va ser Jodie Comer (Killing Eve, El último duelo), que va guanyar tant el premi Olivier com el Toni. Ja hi ha preparada una versió cinematogràfica, i era inevitable que l’obra […]

Projecte Ingenu, que va ser fundada en el seu moment pel director d’escena i dramaturg Marc Chornet, és una companyia teatral que ja té onze anys. Durant tot aquest temps el grup ens ha portat espectacles basats en obres o personatges shakespearians (Hamlet, Romeu i Julieta, Vaig ser Pròsper) però també lorquians (Yerma, Bodas de sangre). No hem d’oblidar, però, els seus acostaments a Caryl Churchill, Goethe o Josep Palau i Fabre. Ara els hi ha tocat acostar-se a Joan Brossa, i ho han fet amb el primer text teatral de l’autor. Un text que encara seguia essent inèdit als escenaris, i que pertany a l’etapa més surrealista i hipnagògica del poeta. Un text que el mateix Brossa definia com […]

Nelson Valente ja és un director argentí de referència a Barcelona, almenys a dia d’avui. Al llarg del temps n’hem tingut d’altres (Daulte, Veronese, Tolcachir, etc.) però ara li toca a ell defensar l’herència argentina del teatre petit, sobre conflictes familiars, comptant amb intèrprets d’allà (El loco y la camisa, El declive, Silvia) però de tant en tant amb alguns d’aquí (Els gossos) i fins i tot dirigint textos que no li són propis (Pols de diamant, Els rapinyaires). I ara li ha tocat el torn d’estrenar al TNC, apostant pels temes que més bé se li donen i posant la memòria –o la manca d’ella- com a motor essencial d’un text costumista, a camí entre la comèdia i el […]

La nova obra d’Ivan Andrade, autor també de La millor obra que mai no veureu als escenaris catalans i sobretot Partícules paral·leles (guanyadora de la Mostra de Teatre de Barcelona del 2020), ens porta cap a una reflexió del món actual. Una reflexió que va des del nucli més petit –la família- fins a la immensitat de l’univers i els viatges intergalàctics. I pel mig, una crisi global, una estranya pandèmia, una deshumanització total… A l’igual que en altres obres de l’autor i director, les preocupacions pel present i el futur més immediat omplen tots els forats d’històries quotidianes i aparentment senzilles… tot i que educar un fill no sigui precisament una tasca fàcil. L’obra té dues parts diferenciades, de […]