M’agrada el Xavier Albertí que s’atreveix amb tot, el que barreja gèneres i estètiques, el que treu la seva ànima de cupletista sigui en el text que sigui, el que prova i arrisca. En definitiva, l’Albertí que ja vam veure a L’hort de les oliveres, per posar només un exemple. I és que ningú més hauria imaginat a Calderón amb una banda sonora on hi conviuen amablement -o no- la música sacra amb la rumba, el tango, el cuplet i la cançó italiana. Un Calderón que puja a l’atracció de fira i que no para d’oferir-nos imatges i idees provocadores, però què era un acte sacramental del segle XVII si no una allau d’al·legories carregades de profunditat filosòfica… El missatge […]
Carles Armengol Gili
796 Recomanacions