Carles Armengol Gili

Per misteris de la producció teatral que mai sabrem del cert, la primera versió de Jauría de l’any 2019 mai va arribar a Barcelona. Va passar fugaçment per Figueres, però el cert és que molt pocs espectadors catalans van poder gaudir de la versió protagonitzada per María Hervás. I em crida l’atenció perquè aquella estrena, en un moment en el que el cas encara cuejava i acaparava titulars de diversa índole, va suposar un revulsiu i un èxit molt important a la capital espanyola i també a altres ciutats. Ara arriba aquesta versió dirigida igualment per Miguel del Arco però amb un repartiment totalment nou, format íntegrament per intèrprets catalans. La versió ha sofert pocs canvis respecte a la que […]

Si haguéssim de col·locar el Fashion Freak Show dins d’alguna categoria de les arts escèniques ens hauríem d’anar al cabaret, o fins i tot a la revista, un gènere que de tant en tant sembla retornar amb formes renovades gràcies a espectacles difícils de catalogar (The hole, El hotel de las reinas, etc.) Però aquí, a més, ens trobem amb un espectacle que vol ser homenatge i recordatori de la vida i obra d’un dels gran modistes francesos de tots els temps, Jean Paul Gaultier. En un primer moment feia una mica de por pensar com casarien els dos mons, però quan un pensa en les desfilades mítiques del dissenyador ja comprèn que l’espectacle ha estat sempre el seu hàbitat […]

Com qui no vol la cosa, Queralt Riera porta anys aportant textos importants i de gran profunditat a la nova dramatúrgia catalana: Misèria, L’amor (no és per a mi, va dir Medea), Dona, etc. Ara es recupera Pruna, un text guanyador del Premi Adrià Gual de Teatre 2019 i un muntatge que ja va sorprendre i emocionar al públic fa uns tres anys. Un muntatge en el que es parla d’abusos en la infància, de violència soterrada, de culpa, de vergonya… Un tema delicat, tractat també amb cura i delicadesa, però sense amagar ni escatimar res. Pruna parteix d’un personatge desdoblat: una nena i una dona que en realitat són la mateixa persona. Un personatge en el que es poden […]

Salomé apareix mencionada al Nou Testament com la filla d’Herodies, i se la relaciona amb la decapitació de Joan el Baptista. En aquell text no té ni nom. No seria fins a uns estudis posteriors que es recuperaria la seva identitat i sortirien detalls de la seva vida. És a partir d’aquí que centenars d’artistes es senten atrets per la seva història i l’acaben convertint en una llegenda, i fins i tot en símbol de la dona alliberada que expressa el seu desig sense ambigüitats. En aquest sentit, no s’ha d’oblidar l’obra teatral d’Òscar Wilde, l’òpera de Richard Strauss, les pintures de Tiziano i Caravaggio, i fins i tot algunes pel·lícules de l’antic Hollywood, on la princesa arribaria a tenir […]

Florian Zeller sempre m’ha semblat un autor excessivament sobrevalorat, igual que ja em va passar fa anys amb Yasmina Reza. Tan un com l’altre són autors correctes, hereus de la piece bien faite que tant agrada als francesos i posseïdors d’un talent que a vegades els acosta a petits moments de genialitat (El pare o Art, respectivament). Però si despullem La veritat de la mentida del seu artefacte original (els personatges emeten els seus pensaments en veu alta durant tota l’obra) ens quedem només amb una sofisticada comèdia de boulevard trufada de tòpics, alguns d’ells fins i tot ja superats i ratllant la incorrecció política. Posar en veu del personatge allò que passa pel seu cap, i que és millor […]