Carles Armengol Gili

Ja han passat vint-i-cinc anys des del moment en que un grup d’alumnes que s’acabaven de graduar a l’Institut del Teatre van decidir llençar-se a la piscina del teatre professional. El resultat van ser els Petits contes misògins, una fresca i desintoxicant carta de presentació que els hi donaria moltes satisfaccions. El que va venir després (Homes!, Criatures, Jet lag, Això no és vida, Com pot ser que t’estimi tant…) ja ho coneixem tots, i coneixem també les que han marxat, les que han tornat, els satèl·lits que han tingut sempre al seu voltant, els directors i autors còmplices, etc. En vint-i-cinc anys han provat esquemes diferents, sense por a equivocar-se i amb ganes d’anar aprenent dels millors. Van anar […]

Malucos Danza, una companyia madrilenya que produeix espectacles des de 1999, presenta aquest espectacle en el que es fusiona dansa contemporània i flamenc, però amb alguns passos de tango i una mica de clàssic. Una proposta intimista, de petit format, en la que dos personatges -suposadament veïns- coincideixen i s’interrelacionen fins arribar a la conclusió de que el futur potser serà més esperançador si l’encaren junts i no per separat. Una història senzilla, explicada amb quatre recursos teatrals -les caixes amb globus, unes copes, les llumetes de colors- i amb unes projeccions que no acaben de funcionar, almenys de la forma com s’han presentat a Barcelona. La interpretació de Mariana Collado i Carlos Chamorro és precisa, eficient, però potser li […]

Jean-Claude Grumberg és un dramaturg francès prou conegut al seu país, però pràcticament inèdit a casa nostra. Com molt del teatre contemporani que ens arriba del país veí, es tracta d’un tipus de text discursiu, sovint basat en una anècdota i quasi sense acció dramàtica. A Serlo o no trobem dos veïns que coincideixen a l’escala del seu immoble i que conversen sobre el fet de ser jueu… o de no ser-ho. Una excusa per parlar de la diferència, dels prejudicis i de la llibertat a l’hora d’escollir què es vol ser a la vida, lluny de religions o de dogmes establerts. Llàstima, però, que el diàleg sigui a estones desigual i que un dels personatges parteixi amb inferioritat de […]

Lorca encara transmet al públic les emocions més primàries, ja que les seves poètiques paraules i les seves tragèdies quotidianes i terrenals toquen el cor. Hem d’admetre que el seu és un teatre únic, difícil de comparar amb res més, però a fi de comptes és teatre en estat pur. I quan veiem que el públic salta de les cadires cridant bravos comprenem que el poeta andalús hi ha tingut molt a veure… En aquest cas, el mèrit de Broggi i de La Perla 29 ha sigut el de sotmetre’s a les paraules i canalitzar les emocions de la millor manera possible. S’han utilitzat recursos importants -la música en directe, la presència d’un cavall, l’hàbil utilització de la llum- però […]

Tot i que data de 1968, El preu va ser una de les darreres obres d’Arthur Miller en obtenir èxit de crítica i públic. Sempre va ser un autor respectat i de prestigi fins a la seva mort, però a partir dels setanta se’l va començar a titllar d’antiquat i una mica moralitzador. És per tot això que l’obra que avui ens ocupa suposa un punt i a part dins de la seva producció teatral. En realitat, és una peça amb elements clàssics de l’autor, però també amb diferències substancials: aquí ja no ens trobem amb una obra seqüenciada i amb un argument intrincat, sinó que pel contrari tenim una trama que succeeix en temps real i que, durant els […]