Cristina Fort

La jove companyia Sixto Paz aposta per un nou espectacle utilitzant el mètode de la taquilla inversa a la Sala Beckett amb Pulmons. Marilia Samper dirigeix amb mà mestra la peça del dramaturg britànic Duncan Macmillan i ho fa amb un repartiment que encaixa a la perfecció: Pau Roca i Carlota Olcina. Ambdós personatges carreguen tot el pes d’una obra que té com a punt de partida la reflexió entorn a tenir un fill (o no). Aquest serà el detonant perquè assistim a una revisió de les pors, contradiccions i dificultats que tenen les parelles del S.XXI. L’espectador s’enmiralla fàcilment amb dos joves que es preocupen per la seva carrera, pel seu futur, pel planeta que estem deixant, pel canvi […]

“La rosa tatuada és la peça amb la qual he donat testimoni del meu amor pel món”, sentencià el seu autor, Tenessee Williams. Ningú ho dubta després de veure la versió de l’obra de Carlota Subirós, qui també ha traduït el text al català, justament setanta anys després que Tenesse Williams escribís el primer esboç de l’obra a l’Hotel Colon de Barcelona. Tard o d’hora, tot torna. Serafina Delle Rose protagonitza una tragicomèdia que ens situa a una comunitat siciliana de Nova Orelans. L’agònica espera d’un marit que no arriba és l’espurna que encén aquesta història. El dol infundat per l’amor cec i aparentment únic que encara sent Serafina pel seu estimat la tancarà dins el niu que és casa […]

Un home sol, un pobre desgraciat que viu a un banc. No té casa o no la vol tenir. Des de la vida i la mort, Pere Arquillué torna a brodar el Primer Amor de Samuel Beckett amb una naturalitat i fermesa que espanta. L’home vagabund coneix l’amor amb una prostituta que li ofereix casa, però quan l’amor s’acaba, se’n torna al banc. D’alguna manera, ella, la Lulú, encara hi és. I així ens ho explica des d’aquest banc que ben bé podria ser una sala d’autòpsia on actor i personatge es despullen, literalment, per explicar-nos què passa quan l’amor acaba malament. Si és que es pot acabar mai.

La dramaturga menorquina Aina Tur porta a la Sala Beckett una història d’històries, un mosaic de mosaics. Concretament 21 històries d’amor de la mà de només dos actors: Xesco Pintó i Anna Berenguer. Ell, un escriptor errant, retorna a la seva Menorca natal. Un espai idòni per viure, o reviure totes les històries d’amor on estimava, estima i estimarà. I és que present, passat i futur juguen aleatòriament una partida d’històries d’amor, totes diferents. Daniela de Vecchi, mitjançant l’estructura poètica dels sistemes minimalistes repetitius, dirigeix un espectacle on els actors són víctimes de l’atzar i l’efecte “random”, i gràcies a això, cada dia veurem un espectacle irrepetible, ja que l’ordre de les escenes i la càrrega dramàtica d’aquestes depèn d’això […]

S’han guanyat a pols el qualificatiu “d’enfants terribles” de l’escena teatral catalana. Trenquen la quarta paret i no tenen por d’interpel·lar el públic i fer-nos qüestionar tot el que passa dalt l’escenari. Ells dos són els encarregats de tancar la saga dels projectes T6 del Teatre Nacional amb Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach. Nao Albet i Marcel Borràs interpreten dos dramaturgs que han rebut l’encàrrec de fer una obra sobre un atracament; L’ATRACAMENT. Però la cosa no funciona i criden a l’artista Maria Kapravof perquè els ajudi. A partir d’aquí, no hi ha norma que valgui i la frontera entre realitat i ficció s’esvaeix a ritme de trets de pistola. Un petit trencaclosques amb reminiscències cinematogràfiques constants de la […]