David Elfa Novoa

José Pascual Abellán ens presenta un tema tan delicat com suggerent, el qual s’ha plasmat en una història en la que resulta difícil posicionar-se i en la que ens obliga a reflexionar al respecte alhora que les entranyes dels personatges queden al descobert de forma brillant. En aquest sentit, els diàlegs adquireixen un punt de realitat molt alt, els quals són defensats per uns actors que transmeten els diferents matisos del dilema emocional en el que es troben. D’aquesta manera, l’autor es mostra franc amb les dues parts implicades en la història, deixant-les parlar sense prendre partit i permetent a l’espectador plantejar-se les diferents postures presentades alhora que els personatges van seguint el seu propi camí. L’autor ens mostra algunes […]

Fa dos anys i mig es va estrenar Els veïns de dalt amb molt d’èxit de crítica i públic a la nostra ciutat, cosa que va provocar que es representés la mateixa versió paral·lelament a Madrid amb un altre repartiment. Ara tenim l’ocasió de gaudir d’aquest muntatge, sent una oportunitat per aquells que se la van perdre en el seu moment o per tonar-la a gaudir amb un altre repartiment, el qual funciona molt bé. Com vaig dir en el seu moment, Los vecinos de arriba és una d’aquelles comèdies que et fan riure de debò, al mateix temps que et trobes amb un material consistent i intel·ligent al darrera. En part, això s’aconsegueix gràcies a l’ús d’una història quotidiana […]

El Maldà recupera aquests dies un dels èxits de la passada temporada tot apostant per un Molière actualitzat, el qual respecta l’essència de l’original alhora que plasma la seva pròpia personalitat tant en el text com en la posada en escena. Així, es construeix un relat que sap triar paral·lelismes entre fa més de 300 anys i ara, donant en el clau a l’hora de cercar un personatge i un submón contemporanis que a més d’atorgar profunditat a l’obra esdevé un element dinamitzador. En aquest sentit, el muntatge té molt de ritme i ha sabut triar bé la seva durada, impedint que es pugui fer pessat. Sens dubte, el gran talent d’Enric Cambray i de Ricard Farré fa que aquest […]

La Villarroel ens porta un text del recent guanyador del premi al millor guió del Festival de cinema de Venecia. Es tracta de Martin McDonagh, un autor no excessivament conegut al nostre país, però que fora de les nostres fronteres s’ha convertit en l’autor anglosaxó més representat a l’Amèrica del Nord després de Shakespeare. Gairebé res!! Tot i això, si ens remuntem dinou anys enrere, a la mateixa Villarroel es va estrenar amb èxit l’òpera prima d’aquest dramaturg, La reina de la bellesa de Leenane, una de les peces teatrals que guardo molt gratament dins la meva memòria. En aquesta ocasió, el text no és tan rodó com ho va ser llavors i trobo que està innecessàriament dilatat, però alhora […]

En temps en el que la política està en el punt màxim d’ebullició resulta interessant conèixer més a fons com és la conducta dels nostres polítics i a què pot ser deguda aquesta. Així és com des de la ficció s’intenta analitzar el perfil d’un polític que ha estat electe per ser president, tot utilitzant la comèdia i l’entreteniment per aconseguir-ho. Molt hàbilment, Ramon Madaula dibuixa en el passat les conductes que podrien portar al polític en qüestió a fer unes accions que tots coneixem i que es produirien en un suposat futur de l’obra (o no). Com dic, es tracta de ficció, però a ningú se li escapa de qui s’està parlant en tot moment i d’aquí a que […]