David Elfa Novoa

Des del moment en que es va anunciar aquest projecte, va aixecar-se una gran expectació per saber com seria el resultat de veure Lorca a través de la particular mirada de La Perla 29. En aquest sentit, podem dir que, en general, aquesta gran fusió no ha decebut. De fet, ens trobem amb una gran proposta que està rebent un ampli suport per part del públic, tal i com demostra el fet d’esgotar totes les entrades en pocs dies i la conseqüent prorroga amb noves dates al setembre, cosa que demostra novament que La Perla 29 ha esdevingut un segell de qualitat teatral en el qual el públic confia. L’espectacle ens presenta unes escenes visuals de gran potència, les quals transmeten amb encara més intensitat les sensacions […]

Els textos que s’inspiren en grans clàssics corren el risc de quedar desdibuixats i de perdre’s en si mateixos, volent-se apartar de l’original, però alhora sense deixar-lo anar. En aquest cas, Rebekka Kricheldorf ha fet una gran feina. L’autora parteix de Les tres germanes de Txèkhov, però crea un text amb vida pròpia i el dota de profunditat a través de la ironia, entre d’altres recursos. En aquest sentit, Jordi Prat i Coll aconsegueix traslladar-lo amb una àgil posada en escena i amb un ús de l’humor que subratlla el patetisme en el que viuen els personatges, perfectament portats per uns esplèndids actors que estan totalment a l’alçada de la proposta. L’obra resulta ser molt més que un divertiment, en la que les pors i les inseguretats […]

Joaquín Cortés ha escollit Barcelona per fer la estrena mundial del seu nou espectacle, sent ben segur un motiu de satisfacció per a tota la seva legió de fans. Així, arriba amb un espectacle que, segons ell, vol tornar al seu estat més pur, tot fent un gran desplegament humà sobre l’escenari i fusionant diferents disciplines i estils. D’aquesta manera, podem presenciar algunes creacions altament destacables, com un ball a duo del propi Cortés i Nicolás Rambaud, ballant cadascun zapatado i dansa, o una coreografia de sirenes interpretada per vuit ballarines, la qual resulta molt suggerent. Realment, el muntatge pot resultar atractiu tant per a seguidors com no, apostant per la creativitat i la bona tènica de tots els artistes, cadascú en el seu camp. […]

Des de fa un temps, el boca-orella ha anat convertint aquest espectacle en un dels més ben valorats de la cartellera i, un cop l’he vist, us puc dir que crec que amb molta raó. Es tracta d’un entreteniment que combina el teatre gestual amb la música i l’humor d’una forma magistral, tot fent servir les habilitats dels tres intèrprets per construir una posada en escena d’allò més suggerent. Els actors, i alhora creadors de l’obra, absorveixen tot el coneixement i la pràctica dels grans del gènere, però al mateix temps aconsegueixen fer-lo seu i l’adapten a les seves pròpies capacitats, tot oferint una peça amb personalitat pròpia. En aquest sentit, tots tres actors demostren un domini impecable del seu art sobre l’escenari, […]

És ben sabut que la figura de Lorca desperta passions més enllà de la seva faceta artística, sent un reclam per si sol. De fet, aproximar-nos a aquesta ens permet fer una anàlisi més profunda de la seva obra, podent contextualitzar-la i entendre-la millor. Tot i això, representar aquesta vessant sobre un escenari no és una tasca fàcil i, sovint, s’han pogut veure propostes sense cap tipus d’ànima. Sens dubte, no és el cas d’aquest espectacle, el qual desborda creativitat per tots els costats, aconseguint fusionar diferents disciplines fins a aconseguir dotar-lo d’una personalitat pròpia. En aquest sentit, ens trobem amb un documental  que combina música, interpretació i ball a través de l’audiovisual i el directe, tot creant una atmosfera que atrapa […]