David Elfa Novoa

La multifacètica Antonia San Juan torna a la ciutat comtal amb nou espectacle i ho fa amb el suport incondicional del seu ampli grup de seguidors. De fet, aquest no decebrà en absolut als seus fans i, fins i tot, sorprendrà i arrossegarà a d’altres que no ho són tant. Així, ens trobem amb una obra que desprèn al cent per cent l’estil genuí de l’actriu, la qual exhibeix diferents registres anant molt més enllà de la comèdia. De fet, els diferents textos de l’obra mostren a una San Juan crítica i transgressora, que no té por de dir les coses com són i a on no s’escapa ni ella mateixa de la crítica. L’actriu ho dóna tot en escena […]

La nostra ciutat ha acollit nombroses companyies de ballet clàssic, les quals es programen de forma habitual i acostumen a incloure sempre entre el seu repertori El llac dels cignes. Sens dubte, aquest seria el Hamlet de la dansa i resulta un gran reclam per al gran públic, permetent iniciar-se en la disciplina a molts espectadors. De fet, gairebé tothom coneix el tema principal compost per Txaicovski, encara que no se sapigui situar en aquesta obra, ja que s’ha utilitzat en moltíssims productes audiovisuals, sent aquesta la oportunitat perfecta per gaudir-lo i conèixer així quina és la seva ubicació original. D’altra banda, el Ballet de Moscú ens presenta Giselle (en funcions diferents), una obra potser no tant coneguda per el […]

El darrer espectacle que he vist en l’edició del Grec d’enguany no podria haver estat més encertat. Es tracta d’un muntatge, que ja es va poder veure durant la passada temporada, en el que participen sis ballarins professionals i 50 persones, totes elles entre els 45 i 75 anys. Haig de reconèixer que, a priori, no les tenia totes amb mi, però un cop vist l’espectacle puc dir que aquest conté moments de gran qualitat artística. Així, els moviments corals transmeten una gran força visual i emocional marcada per una excel·lent direcció de Sebastián García Ferro, el qual aconsegueix crear i transmetre unes coreografies corals sumament potents. En aquest sentit, la participació dels figurants és totalment encertada, no caient en […]

David Plana ens aproxima a la figura d’un pare i polític que en qüestió de només una nit veurà com el seu món canvia a l’adonar-se que aquest no és tal i com ell l’havia anat construint. Sens dubte, es tracta d’una trama interessant que l’autor va desengranant alhora que assistim a l’evolució que viu el protagonista, anclat en la protecció del seu propi pensament. Així, Plana encerta a l’hora de crear aquest personatge conjugant la profunditat amb l’entreteniment, tot i haver alguns altibaixos en la trama que per sort no arriben a fer ombra al conjunt. En aquest sentit, els actors defensen amb eficàcia els personatges, fins i tot en aquest moments més febles, fent que l’obra no decaigui […]

Hi ha ocasions que vas a veure un espectacle sense gaires pretensions i, al sortir, te n’adones que has descobert una petita joia. Exactament, això és el que em va passar ahir amb aquest espectacle de la Companyia Mar Gómez, el qual barreja brillantment diferents disciplines de les arts escèniques. En aquest sentit, no saps si estàs veient una obra de teatre, uns personatges i situacions properes als clowns o un espectacle de dansa, ja que en realitat és una fusió de tots ells, encaixant a la perfecció i dotant de personalitat a la funció. Així doncs, es tracta d’una proposta molt amena, que compta amb un disseny, una direcció i una execució en total sintonia, esdevenint un producte de […]