David Elfa Novoa

Poques vegades podem gaudir d’un equip de més de 60 persones dalt de l’escenari del Tívoli, cosa que ni tan sols fem amb els grans musicals que acostumen a veure en aquest teatre. La fura dels baus ho ha fet possible al portar-nos, per segon cop a la nostra ciutat, aquest muntatge que ha voltat per tot el món amb gran èxit. Es tracta d’una òpera de poc més d’una hora de durada que s’allunya del classicisme escènic i que incorpora una posada en escena moderna bebent dels elements característics de la companyia, cosa que fa apropar el gènere a un tipus de públic que possiblement no hi està acostumat. Realment, es noten les ganes d’explorar l’òpera i d’oferir una […]

Un dels espectacles revelació de la cartellera madrilenya arriba a casa nostra en la seva producció original, comptant en aquesta ocasió amb un nou repartiment autòcton i amb petites picades d’ullet a Catalunya. Sens dubte, es tracta d’un espectacle lleuger i fàcil de digerir que aconsegueix el seu propòsit, el d’entretenir i captivar al públic a través de la comèdia romàntica. L’obra juga bé les cartes a l’hora de presentar els sis personatges, aportant dinamisme i frescor a l’espectacle. Així, les diferents històries interconnectades es van entrellaçant amb harmonia, despertant l’atenció del públic amb un estil modern i proper, tot aconseguint crear una atmosfera pròpia durant gran part de la funció. D’altra banda, el repartiment resulta en general força encertat, […]

Durant aquests mesos de febrer i març, el Teatre Borràs està acollint un minicicle dedicat a Roger Peña amb 3 de les seves obres, entre les que trobem aquest thriller psicològic, tal i com es descrit al programa de mà. De fet, no hi ha dubte que es pretén explorar el gènere i es parteix d’elements propicis per fer-ho, però malauradament aquests no s’acaben d’aprofitar i tot queda molt diluït. En aquest sentit, els personatges no són el suficientment potents i no acaben d’estar del tot ben dibuixats com per atrapar a l’espectador, fent que es perdin entre uns discursos que acaben sent tòpics i superficials, a l’igual que ho és el tractament del gènere escollit. A més, la trama […]

L’escola durant l’època de Franco va fer molt de mal a la nostra societat i, malgrat haver passat molts anys, encara en continua fent a través del pensament inculcat, el qual no resulta fàcil d’esborrar. No obstant, també ofereix una mirada divertida quan es veu en retrospecció, com molt bé va reflectir fa uns anys Sopeña en un llibre i del qual es va fer una èxitosa adaptació teatral. Ara, s’ha canviat de punt de vista i s’ha fet una adaptació en clau femenina de la temàtica. Sens dubte, la premissa és del tot bona i funciona, a l’igual que molts moments de l’obra que resulten encertats, però malauradament em va semblar un espectacle molt monòton en general i repetitiu, […]

Un dels espectacles que tinc guardat a la memòria és el Tartuf que va dirigir Oriol Broggi al Versus Teatre l’any 2000. De fet, conservo un bon record d’aquell petit muntatge, sent el que em va introduir al món de Molière i el que em va obrir les portes a uns personatges apassionants que desgranen minuciosament diferents aspectes de la moral. En aquest sentit, no cal dir que la meva predisposició quan es va anunciar L’avar era plena, tot i que no les tenia totes amb mi, ja que m’espantava que no estés a l’alçada i que s’optés per un estil poc adient. Un cop vista, puc dir que no m’ha decebut en absolut i que s’ha aconseguit plasmar sobre […]