David Elfa Novoa

Vivim en un dels periodes històrics en què més s’ha extés i desenvolupat la comunicació, podent per exemple en qüestió de només un segon parlar o veure a algú que està a l’altra punta del món, però malgrat això, vivim més tancats que mai en nosaltres mateixos. No és estrany, doncs, veure a algú mirar al mòbil enmig d’un sopar en un restaurant, durant la representació d’una obra de teatre o durant la projecció d’una pel·lícula al cinema, estant submergits en un món que malgrat amagar persones al darrera és del tot virtual i que els aïlla dels actes socials en què es troben participant. El més greu de tot és que la societat està començant a considerar com un […]

La indústria del cinema, i en concret la de Hollywood, ha donat per moltes històries sobre l’ambició i la manipulació, sent exposades a través de diferents formats, entre els quals predomina la seva presència en els audiovisuals. L’obra que ara se’ns presenta al Borràs va ser escrita per David Mamet fa gairebé tres dècades, però el món del cinema no seria un tema puntual en la seva trajectòria, sinó que l’ha revisitat en diverses ocasions posteriors, com per exemple en els guions de La cortina de humo o State and main. Així, tot i que la temàtica continua estant totalment vigent, potser és cert que l’espectador ja ha vist en diverses ocasions ficcions al voltant d’aquesta i el que podria […]

Aquests dies tenim l’ocasió de veure l’obra postuma d’Eugene O’Neill a la nostra ciutat, un dels dramaturgs nord-americans més lloats i premiats de la primera meitat del segle passat, el qual es va caracteritzar per impregnar la seva obra d’un realisme dramàtic. En aquesta ocasió, ens arriba a la nostra cartellera la que és considerada la seva obra mestra, en la qual ens relata un drama familiar en el que els seus integrants reviuran els seus propis dimonis adormits, sent testimonis de com aquests s’enfronten a cada membre. Sens dubte, es tracta d’un treball magnífic de creació de personatges i d’evocació de sentiments, però en el muntatge que se’ns presenta alguna cosa no acaba de funcionar del tot. Per una […]

Concha Velasco torna al Goya per tercer cop des de la seva reobertura (anteriorment havia presentat La vida por delante i Yo lo que quiero es bailar) i aquesta vegada ho fa amb un text que narra els pensaments contradictoris que té ha tingut i té la mare d’un noi amb síndrome de Down. Es tracta d’una obra honesta i plena de bones intencions, però que malgrat mencionar alguna reflexió que es pugui sortir del considerat com a socialment correcte amb la voluntat de mostrar-se trasparent i realista, no acava d’anar més enllà de la seva pròpia superfície. Per tant, es cert que es mulla en algun aspecte en relació als sentiments de la mare, però ho fa mencionant-ho i […]

El grup de teatre Vaca 35 ens presenta una proposta plena de risc, transgressió i encert, la qual ens ofereix un altre punt de vista cultural al voltant de la mort. No obstant, són diversos els temes que es tracten dins d’una posada en escena que és capaç de construir diferents atmosferes, les quals submergeixen a l’espectador dins d’un teatre sensorial. Així, a través de la música, el cant, els sorolls i els diferents sons s’aconsegueix crear una atmosfera capaç de transmetre sensacions i de portar a l’espectador per un viatge emocional, el qual és completat per la part visual, olfactiva i, a posteriori, del gust. En aquest sentit, el menjar no només es veu com un element cultural, sinó […]