David Elfa Novoa

El circuit alternatiu novaiorquès de l’Off-Broadway ha produit diversos èxits que han estat estrenats a casa nostra amb un llarg recorregut, com és el cas del T’estimo, ets perfecte… ja et canviaré. En aquesta ocasió, una dècada després de la seva estrena, ens arriba per primer cop la versió espanyola de Thrill me, un musical de petit format amb tocs de thriller que al nostre país s’ha donat a conèixer amb el títol d’Excítame. Òbviament, aquest no és el primer cop que es barregen els dos gèneres, ja que tenim altres exemples que ho han fet com Killer, que es va estrenar fa pocs anys a la ciutat comtal, però en aquesta nova proposta la fusió resulta ser més igualada […]

Després del pas pel Festival Grec d’enguany, l’obra que ret homenatge al dramaturg anglès torna a la nostra ciutat per fer temporada, tot i que només durant cinc setmanes. I ho fa amb un repartiment coral com el que poques vegades ens trobem a la cartellera, el qual conté en la seva totalitat primeres figures del nostre teatre. Llegint el títol, un pot deduir perfectament el que va veure. Aquest no enganya a ningú i, sens dubte, es tracta d’un gran reclam amb el que podrem revisitar el teatre clàssic. No obstant, trobo que s’ha tret poc suc de la idea proposada, ja que fusionar tres obres diferents de Shakespeare deixa un regust estrany, ja que ni estàs veient teatre […]

Ricardo Darín és un actor argentí amb molta tirada a casa nostra gràcies a pel·lícules com El hijo de la novia o Nueve reinas. Sens dubte, el podríem col·locar entre el star system del cinema parlat en espanyol i el seu nom en un cartell és motiu suficient per atreure una multitud de persones que el van a veure a ell sense importar l’obra en qüestió. No obstant, l’obra escollida pel seu retorn als escenaris és una adaptació d’una miniserie/pel·lícula dels setanta del mestre suec Ingmar Bergman, la qual parla sense embuts del matrimoni, destripant la vida de les falses aparences amb les autobligacions imposades, els lligams que aquest comporta i els diferents comportaments que emet cada part. Certament, avui […]

En aquesta ocasió, la nostra cita anual amb Woody Allen no només ve en clau cinematògrafica, com ve sent habitual des de fa dècades, sinó que també tenim l’oportunitat d’anar a veure l’adaptació teatral d’una de les seves pel·lícules, estrenada als anys noranta, la qual ha estat realitzada per Àlex Rigola. De fet, tenia molta curiositat per veure com es feia la posada en escena de l’obra, ja que en general les pel·lícules del novaiorquès acostumen a tenir una posada en escena molt teatral, però al mateix temps tenen una escriptura que combina diverses escenes i localitzacions amb un anar i venir àgil i constant que dificulta la translació a un únic espai. En aquest sentit, vist el resultat, podem […]

La col·laboració entre Paco Mir i el Cor de Teatre ha resultat ser tot un encert, la qual ens ofereix un espectacle divertit, dinàmic i vocalment impecable. Així doncs, estem davant d’una funció ben dirigida que barreja la música instrumental cantada a capella amb l’humor gestual i que es presenta a través d’una successió d’esquetxos, els quals tenen una continuïtat. En aquest sentit, s’aconsegueix una doble finalitat: entretenir l’espectador i fer-lo gaudir d’un concert a capella. Això es déu a que l’espectacle barreja el teatre amb el que seria un concert, aconseguint crear un espectacle amb veu pròpia i molt ben portat a escena. Les interpretacions estan totalment a l’alçada de la proposta, destacant una meravellosa direcció musical en la […]